El blog d'en willy

Montclar

2009-11-07T01:25:00.001+01:00

Bones a tots:

El passat 25 d'octubre que estàvem amb la Sònia passant un cap de setmana de relax per la Costa Brava, la primera idea era fer turisme el dissabte i diumenge mirar de fer alguna ferrada.

A mig matí del diumenge ens acostem a a la zona de Solius, on hi ha la ferrada de les agulles rodones i el que en alguna guia posa dins el sac de les ferrades (però que no passa de camí equipat) dels Carcaixells. Deixem el cotxe a pocs metres de Can Llaurador, carreguem el material i enfilem el camí cap a la ferrada. En arribar al trencall on hem de deixar el camí i pujar cap a les vies ens trobem un cartell que indica que la ferrada està tancada i que el pont també. Com tampoc no tenim clar que farem continuem pujant per veure que ens trobem pensat que si cal ja farem mitja volta. En arribar a la bifurcació on hem de triar entre Agulles rodones o Carcaixells decidim passar de llarg de les agulles ja que segons el cartell està tancada i a més a més té fama de ser força difícil per el que després d'uns minuts de deliberació descartem aquesta opció.

Continuem Pujant fins a la capella on trobem les primeres cadenes, anem pujant i baixant fins arribar al pas dels aritjols on hi ha un cartell a cada extrem del punt i un tercer al mig avisant que no es passi. Per no haver de fer filigranes pel pont tornem uns metres enreda per anara pel pas que hi ha per sota, un cop superada la dificultat continuem la ruta. Anem tirant passant les diferents bifurcacions que ens trobem (fins i tot la de tornada!!) Un cop som a l'últim Carcaixell i després de veure que el camí ha estat més light del que pensàvem (vaja que no hem trobat ni grapes ni pati!) decidim continuar amunt i pujar fins al Montclar per amenitzar una mica més la sortida. Un cop al cim, la baixada la varem fer seguint el PR-C 102 que ens retorna a Can Llaurador sense haver de fer servir les mans.

Penjo alguna foto tot i que no son de gaire bona qualitat, ja que no portavem la càmera iestan fetes amb el mòbil:

Una foto del mar des dels Carcaixells:

El Pas dels Aritjols Tancat i el camí alternatiu:

Una baixada entre cadenes:

Pujant al Montclar:

Ja es veu el cim!!!:

Ara sí!, Ja hem arribat:

Els Carcaixells des del camí de tornada:

Apa, això es tot.

Fins aviat.

Ferrades Per Andorra II

2009-10-12T23:28:00.003+02:00

La segona ferrada que hem fet ha estat la de la Creu de Noral a Ordino. És una via que es deixa fer prou bé, en un entorn preciós.

L'aproximació a la via és una curta passejada pel bosc, que ens porta a una plataforma de fusta sobre el Barranc de Segudet, on iniciarem l'ascens.

De la plataforma surten dues vies, la nostra és la de l'esquerra. Els primers trams pugen bastant recte entre grapes i alguna vira. A mida que guanyem alçada tenim unes fantàstiques vistes sobre Ordino. A mitja via hi ha el tram més dret, que es puja sense gaire dificultat. La part final és molt bonica, tenim bones vistes i la roca està trencada en un laminat molt curiós que li dóna el seu encant.

Apa no m'enrotllo més i poso les fotos:

L'aproximació pel Bosc de Segudet:

Uns habitants autòctons que varem trobar pel camí:

Inici de la via amb el Barranc de Segudet al fons:

Durant els trams més verticals de la via:

Les vistes d'Ordino des de la via:

Els últms flanquejos de la via:

Vista des del punt més alt, només restara fer un petit descens i haurem acabat:

Doncs ja veieu que és una via molt xula i recomanable, només falta que us animeu a fer-la!
Apa fins la propera.

Ferrades Per Andorra I

2009-10-12T21:45:00.002+02:00

Hola de nou:

Desprès de molt temps d'inactivitat aquest cap de setmana ens hem tornat a calçar les botes, aquest cop però, no ha estat ni per caminar ni per escalar, hem estrenat activitat provant un parell de vies ferrades.
La primera ha estat a la Canal de la Mora, una via molt fàcil, fins i tot sosa, però ja ens va estar bé per tenir un primer contacte amb les grapes i els canvis de mosquetó.

La via surt de la mateixa carretera, s'endinsa cap a la canal i la segueix fins al seu extrem superior on surt al bosc per una de les parets. En aquest punt trobem un cartell que indica el final de la via, tot i això es pot acabar de pujar fins al roc del Quer pel bosc i després resseguin un tros d'aresta. En el nostre cas en iniciar la caminada ens va començar a ploure el que ens va fer canviar de parer, vam girar cua desfent el camí fins al final de la ferrada i després només ens va caldre seguir el camí marcat amb punts grocs que retorna a la carretera on hem deixat el cotxe.

Us poso unes fotos perquè us en feu una idea:

Primera ullada al Roc del Quer i a la canal:

Entrant a la canal:

Ressalt a mitja canal:

Sortida i final de la Via:

Vistes de Canillo:

Això es tot (de la primera part!!!)
Fisn ara.

Escalada a Penya Ginesta

2008-01-26T00:41:00.000+01:00

Per acabar de posar el Blog al dia només falta explicar l'últim cap de setmana.

La primera idea era mirar de llevar-se una mica d'hora i anar a Montserrat a fer alguna via llarga, però la mandra es va apoderar de nosaltres i el despertador no va posar-hi remei. Quan ens vàrem llevar ja només quedaven les acaballes del matí i l'estona de llum de la tarde, amb el que vem prendre la decisió de canviar la via llarga per l'esportiva, i Montserrat per la Penya Ginesta.

És una escola que a mi no m'ha cridat mai l'atenció i no hi havia estat mai (i no se si hi tornaré), sabia de la seva fama de pulida però la veritat no m'imaginava que ho estés tant.

Les vies que vàrem fer van ser:

Per Començar IIIº. Pista de patinatge amb bon canto per començar.

Plana Vº. Diedre fisura molt xulo però molt pulit.

Ja no és normal IV+. La via no té res de l'altre món. Aneu al lloro ja que la R no té anelles només hi ha un parell de xapes (l'últim pot despenjar-se de la R de la via Normal que queda una mica més a la dreta i si que té anella).

Raticulin V. La qualitat de la roca millora, després de la 1a R la via continua però a dalt no hi ha cap segona reunió (si més no, jo no la vaig trobar i em va tocar desfer els últims metres de paret per poder tornar a la R i que hem despengessin fins a terra).

Us poso unes fotos de l'escalada:

La Sònia a Per començar:

La Sónia a Plana:

Jo a Raticulin:

Ara si, missió complerta, ja està el blog al dia.

Apa fins aviat i bones escalades

Espotriva als volts del Santuari de Lord

2008-01-25T23:18:00.001+01:00

Hola de nou:

Després de molts dies d'inactivitat per la xarxa, miraré de posar el blog al dia.

Primer us acabaré d'explicar les minivacances de cap d'any. De fet només falta explicar un dia tranquil d'escalada esportiva al sector Túnel del Santuari de Lord.
El lloc és molt tranquil i les vies estan a peu de carretera. Els graus oscilen entre el IV i el 6b.
Les ressenyes del llibre del Solsonès són una mica liades, als croquis hi ha més reunions que a la realitat, però amb l'ajuda d'alguns noms de peu de via es pot anar esbrinant.
Us poso alguna foto de les vies:

La primera via que vàrem fer va ser la d'en Maji IVº:

El Fabià pujant la via d'en Mají.

En Joan i en Carles a la última via del sector, el llibre la marca com Comane i li dóna un V grau, però la veritat és que com a molt deu ser un III+, ja que és més fàcil que l'anterior.

Per últim vàrem fer Lamita i Xell, dos 6a que comparteixen reunió tot i que al llibre les posin separades:

Sònia a Lamita (dreta) abans de quedar-se amb una pedra de la paret a la mà que la va fer caure, tot i això no va desistir i va tornar a provar-ho fins arribar a la R.
Jo a l'inici de Xell (esquerra).

Doncs ara sí que ja no queda res més a explicar de les llunyanes vacances de Nadal.

Fins aviat
Willy

Excursió al Puig de les Morreres

2008-01-02T23:52:00.000+01:00

Hola de nou:

Avui toca explicar el segon dia de les minivacances de cap d'any: mentre uns quants feien unes baixades a Port del Compte, la resta aprofitavem per pujar al Puig de les Morreres i de pas, mirar si trobavem el forat de la Bòfia.

L'excursió la vàrem començar a l'aparcament del Clot de la Vall. D'aquí creuem la pista d'esquí que passa pel costat de l'aparcament i agafem una pista en direcció SO. Anem seguint aquesta pista que al principi va guanyant alçada fent vàries ziga-zagues. Després la pujada es suavitza i la pista és més recte.
Passada una bona estona de passeig trobarem una altra pista a la nostra dreta, de la que no hem de fer cas i continuar recte passem una tanca de sirga, i continuem caminant uns metres més fins que la pista fa una marcada corba a l'esquerra.
En aquest punt hem de deixar la pista i continuar recte, fent alguna petita pujada i baixada, fins a trobar el forat de la bòfia .
D'aquí hem de tombar a l'esquerra i acabar de pujar una mica fins arribar dalt del llom que tenim davant, baixem per l'altre costat per enfilar la pujada final.
Entrem dintre del bosc per anar a buscar el llom que ens portarà fins al cim, aquest és el tram més dret de tot el recorregut. Un cop sortim del bosc ja només ens queda anar pujant amb tendència cap a l'esquerra fins al cim del Puig de les Morrers (2.212m).

El descens el vàrem fer pel mateix camí, tot fent una paradeta aprop de la Bòfia per dinar.

De moment no tinc cap foto però us deixò un petit vídeo per que veieu com es l'excursió.

Espero que us agradi.

La última escalada del 2007

2008-01-02T18:19:00.000+01:00

Hola a tothom:

Aquests dies hem estat amb la família pel Solsonès celebrant el cap d'any i passejant-nos per les seves muntanyes i parets.

El primer dia li va tocar el torn a la via Unai a la Paret del Pas Estret aprop de La Pedra. Us en faig cinc cèntims:

Es tracta d'una via de 60 metres (35+25) farcida de parabots on la dificultat no passa de IVº.

Per arribar a la paret hem d'agafar la carretera que ens porta a La Pedra i poc abans d'arribar al poble, cal que agafem una pista cimentada (algun tram no ho està, però es passa bé) que surt a l'esquerra i anirem seguint els cartells de Pratformiu. Un cop s'arriba al trencall de l'ermita del Roser continuem recte per la baixada, on una mica més endevant trobem la paret a mà dreta. Aparcarem a la base de la mateixa paret i pujarem pel mig del bosc fins a trobar la via.
Vigileu amb els últims metres de l'aproximació ja que per arribar a peu de via, hi ha una grimpadeta sobre roca descomposta que no es gaire agradable.

El primer llarg va pujant amb tendència a l'esquerra fins posicionar-se sota la R1 per pujar-hi recte, aquesta última part és la més difícil del llarg.
El primer parabolt queda un xic alt però s'hi arriba bé.

De la R1 sortirem amb tendència a l'esquerre, on trobarem la part més difícil del llarg, per després tornar cap a la dreta a buscar la reunió per una rampa de IIIº.

Per fer el descens haurem de rapel·lar. Si anem amb doble corda de 60m arrivarem a terra des de la R2 on trobarem dos parabolts amb cadena i anella. Si optem per l'opció de corda simple a la R1 trobarem dos parabolts units amb cinta plana i un parell de maillons (un d'ells el vàrem deixar nosaltres per què es pugui rapel·lar directament dels dos parabols ja que la cinta plana es comença a veure gastada) si opteu per aquesta opció la corda ha de ser de 70m pel segon ràpel.

Penjo alguna fot i un vídeo per que pugueu veure que tal és la via:

Sota el primer parabolt de la via.

Al final del tram de IVº del 2n llarg.

Fins Aviat

La Bola de la Partió

2007-12-29T03:33:00.000+01:00

Hola a tothom:

Avui toca explicar una escalada que em fa molta il·lusió! us ho explico:

Fa uns quants anys quan ni tan sols escalava, cada cop que passava per la regió d'Agulles n'hi havia una que em cridaba l'atenció, i aquesta era ni més ni menys que La Bola de la Partió, ja que mirada de lluny sembla un gran nino sonrient i transmet felicitat. Sempre havia pensat que la seva ascensió havia de ser molt difícil ja que la gran bola del cap desploma pels quatre cantons. Ara que ha passat el temps, que sé que existeixen els estreps i l'artificial i que no fa gaire vaig llegir per internet que havien reequipat el llarg que puja a dalt de la bola, només faltava trobar el dia per anar-hi, i aquest ha estat avui. Així que de bon matí he agafat els ferros i cap a Montserrat falta gent.
Només comento una mica la via, ja que per internet podeu trovar-ne la ressenya.

Per arribar-hi cal que aneu fins al refugi de Vicenç Barbé, d'allà agafeu un caminet que surt per l'esquerra de la la Roca de la Partió, i aneu pujant fins a l'alçada de la bola (hi ha alguna marca vermella). Un cop allà pujarem a la dreta anant a buscar el coll entre la Bola i la Bitlla, que és d'on surt la via.

El primer llarg puja bastant recte cap a la base de la bola, hi trobarem un parell d'espits, algun buril, i a la reunió dos parabolts amb cadena i anella. Aquest llarg és molt ombrivol, ja que la bitlla no deixa que hi arrivi el Sol a la part baixa. En el primer tram del llarg la roca estava molt freda i he anat amb les mans com un glaçonet fins arribar al desitjat Sol.
Des de la reunió ja veurem els parabolts nous i lluents del segon llarg, que amb un parell d'estreps faran que poguem superar el desplom amb la meteixa alegria que transmet l'agulla, per tal d'arribar al cim on ens esperen unes magnífiques vistes de tota la regió.

Us poso alguna foto i un petit vídeo que he pogut montar amb el poc que he grabat, ja que en arribar a Montserrat m'he adonat que la bateria de la càmara estava pràcticament ko.

La Bola de la Partió i la Bitlla.

Fins Aviat.

Willy.

Solitari amb Silent Partner

2007-12-24T15:25:00.000+01:00

Hola a tothom:

Aquest post només pretén explicar una mica com organitzo la corda a l'escalar en solitari. Suposo que cadascú té les seves manies i maneres de fer, pel què segur que trobeu altres formes de fer-ho. (s'accepten crítiques i sugerències!).

El primer és posar quatre mosquetons a l'arnés resseguint l'anella ventral, i després es lliga un extrem de la corda amb un vuit doble:

Un cop fet això anem passant la corda i més o menys cada 10 metres fem un ballestrique en un mosquetó, que en cas de que l'S.P. fallés ens puguin parar la caiguda (si més no, que no arribem a terra, que és molt dur!). A l'hora de fer-ho cal tenir en compte l'ordre en què desfarem els nusos ja que n'hem de posar 2 per mosquetó i cal que el primer que haguem de desfer ens quedi a sobre).
Després d' això només ens faltarà posar l'altre extrem de la corda pel S.P. (deixant-ne un tros per fixar-la) i passar-lo pels dos mosquetons que ens queden lliures:

Finalment ens quedarà fixar la corda a la reunió amb un vuit doble. Si estem a peu de via i és possible, a mi m'agrada lligar la corda a un arbre i al primer ancoratge com si es tractés d'una R en línea (sobretot si el primer seguro es un parabolt), però això ja va a gustos:

Apa espero que us serveixi d'alguna cosa.
Fins aviat.
Willy

Via normal a la Momieta

2007-12-21T17:36:00.001+01:00

Hola de nou:

Aquesta setmana entre tanta predicció meteorològica dolenta s'havia d'aprofitar el dimecres que donaven una petita treva. L'objetiu: la via normal a la Momieta. Una d'aquelles clàssiques que feia moltíssim temps que tenia mirada, però que sempre acabava deixant per a un altre dia.
Aprofitant que estava sol i que la via és de poca dificultat vaig decidir-me a provar-la.

La via és molt recomanable per una escalada sense complicacions, a més a més els ràpels són xulíssims, ja que són molt encaixonats.

Us escric quatre línies de ressenya però si busques a la xarxa trobareu moltíssima més informació de la via:

Via: Normal a la Momieta.
Reccorregut: 95 m.
Dificultat: IV+.
Material: cintes i reunions.
Aproximació: Des del monestir es puja fins al refugi de Sant Benet. D'allà s'agafa el camí que puja cap a la Mòmia. Passada la Trunfa en una corba molt tancada surt un corriol cap a la dreta que ens porta a la base de la trompa de l'Elefant, d'aquí només hem de girar a la dreta fins trobar la Mòmia i resseguir-la fins la canal que fa junt amb la Momieta. Hi han altres opcions, però per aquest camí no cal fer cap grimpada.
La via:

L1.- IVº. L'entrada del primer llarg és un tant delicada, després només cal fer la travessa fins a la R1.
L2.- IV+. És qüestió d'anar pujant, no té cap dificultat destacable. La r2 també es pot fer dintre de la bauma, però la via queda més esbiaixada.
L3.- IV. Les assegurances allunyen una mica però és fàcil, l'últim parabolt queda amagat a dintre la canaleta que ens porta a la R3. (a mi em va costar veure'l)

Descens: De la R3, acabem de pujar al cim per tal de fer 2 ràpels, per la cara O. El primer de 30m ens deixarà al coll que hi ha entre la Mòmia i la Momieta. El segon el farem baixant per la canal que ens porta a peu de via. Pel segon ràpel amb una corda de 70m arriba just (aneu amb compte amb el final de corda) a una repisseta de la que podem baixar amb compte caminant, però si voleu anar més tranquils millor portar dues cordes (us ho recomano).

Poso alguna foto i un petit vídeo que he pogut montar amb les poques imatges aprofitables que vaig gravar:

La Mòmia i la Momieta

Una foto de l'últim llarg.

Apa espero que us agradi.

Fins aviat

Willy

Aresta del violí, 2a part.

2007-12-15T02:40:00.000+01:00

Hola a tothom:

Dijous vaig anar cap a Sant Benet per acabar la feina que havia quedat pendent, aquest cop amb fred però sense vent.
La via és molt xula, està equipada amb parabolts i no té gaire dificultat, té un petit tram de Vº i la resta ronda el IV,IV+ tota l'estona.

Us deixo la ressenya per si us ve de gust fer-la:

Via: Aresta del violí.
Recorregut: 100m.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes i reunions.
Aproximació:
Des del monestir agafem el camí vell de Sant Jeroni, i l'anirem seguint fins quedar sota la Miranda de Sant Benet. Un cop allà grimparem per unes plaques que ens deixaran al camí que ve de St. Benet. El seguiu un centenar de metres cap a l'esquerra on trobarem una placa i la canal que baixa de peu de via, només ho hem de remuntar i buscar una clariana entre la vegetació per poder començar a escalar. Aquesta no és l'única opció però es la que a mi hem va semblar més directe.
La Via:
L1.- IV+. Aquest transcorre en diagonal cap a la dreta, aneu alerta ja que el primer parabolt és comú amb una altre via que segueix recte i que és més difícil. A part d'això només cal anar seguint les xapes fins a la R1, on trobarem 2 parabolts amb cadena i anella.

L2.- IV. Aquest segón llarg és el més fàcil de la via, enfila recte amunt fins arribar a una gran repissa on hi ha un bosquet penjat. En arribar a la repissa haurem de buscar l'arbre que ens doni més confiança per muntar-hi la R2.

L3.- Vº. Sortim un curt tram de paret recte amunt i després haurem d'anar amb tendència a l'esquerra, per evitar els sostrets que tenim a sobre, un cop esquivats la dificultat disminueix. Pujarem pel costat, anant a buscar una mena de petita canal on hi ha l'última assegurança i d'aquí sortirem cap a la dreta on ja veurem els 2 parabolts de la R3.
La última xapa costa de veure, i bastant més a l'esquerra hi ha una altre reunió d'una altre via, que no ens ha de confondre .

Descens:
Des de la última reunió acabem de pujar al cim, i baixarem per l'altre costat, anant a buscar la canal que queda al costat de la panxa del Bisbe, que ens deixarà al camí vell de Sant Jeroni. Des d'aquí només ens queda desfer el camí que hem fet servir per a l'aproximació.

Si teniu temps i ganes podeu optar per una segona opció, que us recomano per acabar de completar la jornada:
Continueu per el cami vell de Sant Jeroni fins al plà dels ocells. D'allà tornem enrrera pel camí que porta fins al Plà de les Taràntules, passant pel pas del trencabarrals. Un cop al Plà de les Taràntules només ens cal anar seguint la pista encimentada (amb molt menys encant que el tram que ens ha dut fins aquí) que baixa fins al monestir primer pel Camí de les Ermites i després pel camí de Sant Miquel.

Doncs de moment això és tot, us deixo alguna foto i un minivideo, per què tingueu unes imatges de l'aventurilla, per si us ve de gust fer-la.

Inici del 3r llarg. És el tram clau de la via.

La imartge de Gorros, que ens acompanyarà durant tota la jornada.

Fins Aviat.

i escaleu molt!!!

Intent frustrat a l'Aresta del Violí.

2007-12-10T22:21:00.001+01:00

Bona tarde:

Avui toca explicar un altre abandonament (si ja ho deia algú que l'escalada eren més decepcions que alegries!).

Us explico: Ahir al matí, després de fer una mica el ronso pel llit, vaig decidir anar cap a Montserrat amb la idea d'escalar l'aresta del violí. Doncs res, carrego els trastos i cap al monestir. Un cop allà, després d'una estona caminant cap a a St Benet m'adono que no duia el mapa, cosa que hem va donar un xic de malt rotllo ja que el descens no el tenia massa clar i sempre dóna una mica més de tranquil·litat saber per on pares. Com el camí d'anada si que el duia ben après, vaig continuar fins a arribar a peu de via , per poder començar a escalar. Un cop a la paret, a mida que pujava l'encant de la via s'anava perdent entre les ràfagues de vent que cada vegada eren més fortes i en arribar al final del segon llarg és van fer insoportable, això sumat a que vaig veure volar més d'una pedra, va fer que m'ho repenses i deixes l'últim llarg per un dia més tranquil.Aixó que vaig fer un parell de ràpels fins a tera al terra i cap a casa falta gent!.

Poso una foto del segon llarg ja que és la única que tinc!.

Espero poder penjar la ressenya en breu!.

Fins Aviat.

Willy.

Esportiva a la Roca Aguilera

2007-12-08T00:03:00.000+01:00

Hola de nou:

Avui toca explicar una d'esportiva. Dijous vàrem decidir passar el dia de relax en algun lloc nou. L'escola escollida va ser la Roca Aguilera al Vendrell, un lloc petit aparentment tranquil i amb poc grau. Llàstima que han foradat la muntanya i hi han posat ponts per que pugui passar l'Ave, cosa que fa que la zona desmereixi una mica.
Si hi aneu amb el llibre de BCN i alrededores veureu que no coincideix del tot amb la realitat, però s'hi aproxima. La roca és calcària, plena de forats, foradets i alguna fisura per posar-hi els dits.

Nosaltres vàrem fer les vies següents:

Putaful. Vº: Via equipada amb químics. Poc mantinguda, ja que travessa la mena d'anfiteatre que fa la roca per el mig. La part més delicada és troba a la part final. La reunió són un parell de xapes rovellades amb una anella casolana unides per una sirga d'aquelles que no fan massa gràcia.

Esperó Víctima. 6a:

Via equipada amb químics, i dos parabolts amb cadena a la R. Ens hi vem posar pensant que era la Yeti (que encara busquem). A l'inici hi ha unes "lajes" que sonen a buit i que fan una mica de "yuyu". Quan arribes a l'anfiteatre... sorpresa! arriba el 6a de debó (que està més llis que el màrmol de la cuina), es pot escaquejar pujant per la dreta per sobre l'esperó, però la via es deu quedar en un Vº com a molt.

Atlètica. IV+:

Aquesta via no surt a la guia de BCN. Està equipada amb químics, i dos partabolts amb cadena a la R. Puja força recte des de sota la R. La primera assegurança està bastant amunt, però és fàcil arribar-hi. El + de la via es troba en un pas llarguet que hi ha abans de la reunió, però hi ha uns "cantos" de luxe.

Moraleja. V+:

Aquesta via puja més a l'esquerra que l'anterior i comparteixen reunió. L'equipament és una mica "txungo" per ser una via esportiva, a mida que puges la cosa empitjora!. Primer hi ha un químic, després un buril i per acabar un clau de ves a saber quants anys enrera.

Diedre Gran. IV:

Via molt maca, per trencar amb la monotonia de la placa, va per fisura i diedre, està equipada amb químics i comparteix reunió amb l'esperó Víctima.

Doncs res això és tot, només falta donar les gràcies a la parella que vàrem trobar escalant allà i que ens van facilitar informació més actualitzada de la zona.

Apa, fins aviat i a disfrutar.

2n intent a la Txubascos.

2007-12-06T21:08:00.000+01:00

Hola a tots:

Ahir com les prediccions del temps semblaven favorables vaig decidir agafar el cotxe i pujar cap a Vilanova de Meià per acabar la feina que havia quedat a mitges el cap de setmana passat. Si si, de bon matí vaig agafar tots els "catxarros" i cap a la Txubascos falta gent.
En arribar a Vilanova, el Sol encara no havia arribat a la paret de Zaratrusta, pel que vaig esperar una estoneta al cotxe ja que a fora feia molta fresca. Quan el Sol es començà a aproximar a la paret, vaig agafar motxilla i corda i xino-xano cap amunt.

Per si no la coneixeu la Txubaskos Baskos és una via de 100m amb una dificultat màxima de V+, que es troba a la paret de Zaratrusta. Per arribar-hi, s'ha de deixar el cotxe en una mena de calaix excavat a la terra que hi ha sota la paret, davant de la Roca dels Arcs i s'agafa el camí que surt de la carretera en direcció a la paret. Si es va pujant aprop de la paret una mica més endavant d'una mena de piràmide de roca es veu una placa de record (d'aquelles que donen tant mal rotllo) si des d'aquí es camina una mica més, buscant la base de la paret trobareu el nom de la via i una fletxa que diu per on puja (foto inferior); des de terra es veu el primer parabolt, i la resta no té pèrdua només cal seguir les xapes. Els dos primers llargs són en diagonal cap a l'esquerra, el tercer torna cap a la dreta fins a arribar a un replanet i l'últim llarg a l'esquerra de la R3 puja bastant recte. Si treieu el cap per la web de ressenya hi ha el croquis. La via és rapel·lable i està molt ben equipada amb spits i algun parabolt. A totes les reunions hi ha un parabolt que reforça els espits antics. La dificultat general va rondant entre IV+ i Vº durant tota la via, excepte al primer llarg, que a la part final es posa una mica més fi (V+) i l'últim pas de la via (V+) que a mi va ser el que hem va costar més (i amb diferència) ja que desploma una mica i la roca està molt "sobada" i patinosa.
Si repel·leu la via, aneu al lloro ja que els ràpels són esbiaixats i hi ha risc de pèndol.
Apa, dins res si algú s'anima ja ho sap, que la via és molt disfrutona.

Penjo alguna foto i un petit video per si voleu fer un cop d'ull:

El primer llarg des de la R1.

Últimes llums al Pilar del Segre.

Fins Aviat.

Willy.

1r intent a la Txubaskos

2007-12-02T21:46:00.000+01:00

Hola a tothom:

Avui per desgràcia he d'explicar un abandonament. Aquest matí ens hem llevat i xino-xano hem marxat cap a Vilanova de Meià. La via escollida ha estat la Txubascos Baskos, que ja feia dies que hi tenia l'ull posat. Desprès d'un viatge ple de boira en arribar a Vilanova ha sortit el sol, per el que ens hem carregat el material i cap a la paret. Mentre fèiem els últims preparatius a peu de via la boira que havíem deixat enrere ha començat a aparèixer, hem començat a pujar per si la boira era passatgera però mica en mica s'ha anat fent més densa. per el que en arribar a la primera reunió, en lloc d'anar amunt hem decidit tornar avall i deixar la via per un altre dia amb més sol i menys fred.

Doncs res espero en breu poder donar-vos noticies de com és la via, per que fent el primer llarg et quedes amb ganes de més.

Fins aviat Willy.

Serrat d'en Muntaner

2007-11-26T21:15:00.000+01:00

Hola de nou:

Avui aprofitant que feia sol i que teniem festa hem anat cap a Montserrat, concretament a la cara est del serrat d'en Muntaner. La via escollida ha estat la Alberto Gonzàlez.
És una via de IVº, és molt fàcil (especial iniciació) equipada amb parabolts. És una llarga rampa de 80m amb algun ressalt entremig. No recomanable per a iniciats, ja que marxareu amb la sensació de no haver escalat!
Us deixo la ressenya per si algú s'anima:

Via: Alberto González.
Recorregut: 80m.
Dificultat: VIº.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Seguim la pista que surt de Collbató cap a La Vinya Nova, poc abans d'arribar a l'alçada de l'agulla del frare de baix, trobarem una pista que marxa cap a la dreta amb marques blaves que entre camps d'oliveres ens durà fins al parking. Deixem el cotxe i continuem seguint les marques blaves per el camí principal fins arrivar a l'alçada del serrat d'on agafarem un corriolet a l'esquerra que ens portarà fins a peu de paret.
La via:
L1- IVº. Sortim amb tendència a la dreta seguint els parabolts no té pèrdua. Aquest primer llarg està molt assegurat.
L2- IVº. Sortim de la R amb tendència a la dreta, haurem d'anar pujant fins a un petit mur que hi ha una mica més amunt de mig llarg, on trobarem els dos únics parabolts que hi ha en tota la tirada. Un cop superat el ressalt ja es veu la reunió, només cal acabar d'arrivar-hi grimpant.
Descens: Les reunions de la via estan preparades per rapel·lar, pel que només caldrà desfer el camí que ja coneixem.

Us poso alguna foto de la via, i més endavant quant m'etretingui a editar-lo ja penjaré el vídeo:

Arribant a la R1.

Sortint del ressalt del segon llarg des de la R2.

El Pollegó est de L'artiga i La Pastereta des del cim:

Espero que us agradi.
Fins aviat.

Diedre Blanqueta

2007-11-19T01:58:00.000+01:00

Hola de nou:

A veure si acabo de posar al dia el blog, que encara falta penjar la última aventurilla.

El cap de setmana passat vàrem anar un altre cop cap a la Noguera, aquesta vegada a la Pala Alta (Montroig) a fer el Diedre Blanqueta. És una via molt recomanable. Està equipada amb parabolts, de tant en tant allunyen una mica, però amb un joc de friends es pot solucionar (si aneu bé de "coco" potser en podeu prescindir).
La primera meitat de la via transcorre per plaques d'entre IV+ i Vº. La part superior, on hi ha els diedres és... impresionant, hi ha algun pas durillo (al menys per a nosaltres!) però us deixarà un molt bon gust de boca el grau ronda el V amb algun pas de V+.

Com podeu trobar molta informació de la via tant en llibres com a internet, només deixaré la foto-ressenya i penjaré un petit vídeo casolà:

Espero que us agradi.
Fins aviat.

Cap de Setmana de Castanyada

2007-11-13T23:01:00.001+01:00

Hola de nou:

Vaig a posar-vos al dia ja que fa un parell de setmanes que no escric res.
El Cap de setmana del pont vàrem estar voltant per la Noguera amb la família. Dissabte els més aventurers van fer una mica d'esportiva a Alòs de Balaguer, al sector Cal Cari 2. Van fer tres vies:
Estel del Matí IV. Equipada amb spits. R amb dos espits units per una sirga.
El Gat que mirava els estels. IV+. Equipada amb spits, mooolts spits, fins i tot masses. Un tant herbosa.
Pàrping 6a. La via està equipada amb parabolts, però la R, es compartida amb la via anterior i igual que la primera són 2 spits units per una sirga.
No sé com estan la resta de Reunions, però aquestes dues (tenint en compte que parlem d'esportiva) no són cap luxe, tot i que s'ha de reconèixer que els spits es veuen en bastant bones condicions.
Després de l'activitat del matí vàrem anar a menjar castanyes a la vora del foc amb tota la family.
D'aquest dia no puc penjar fotos ja que no duiem càmara.

El Diumenge amb la Sònia vàrem tornar a la paret de la Formigera a fer la Martinetti, ja que feia dies que en tenia ganes i aprofitant que estavem aprop, vam posar rumb cap a Sant Llorenç de Montgai.
Aquest cop però per tal de guanyar temps vàrem fer la via en tres llargs (ajuntant el primer i el segon) i el descens va ser ràpel·lant.

Us deixo alguna foto més de la Sònia per la via:

El segon llarg:

Arribant a la última Reunió i en el primer ràpel:

Doncs això és tot i fins aviat.

Willy.

Via Martinetti

2007-10-30T00:32:00.000+01:00

Després d'un temps de poca activitat i d'algun abandonament, aquest cap de setmana hem tornat a la paret a fer la via Martinetti, a la paret de la Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.
És una via de grau assequible i ben equipada amb spits, que puja per la part esquerra de la paret de La Formiguera.

Us deixo la Ressenya per si algú s'anima:

Via: Martinetti.
Recorregut: 100 m.
Dificultat: V+.
Roca: Calcari.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproxinació:
Aparquem el cotxe en el pàrquing que hi ha a mà dreta just abans del pont de l'entrada del poble.
Seguim el caminet que puja per la riba dreta del barranc, i quan trobem un desviament a l'esquerra el creuem, l'anem seguint fins trobar el talús que sosté la via del tren, el remuntem per la dreta, creuem la via i anem seguint el camí evident que porta a peu de paret.
La via:
L1.-IV. És el llarg més fàcil de la via, per anar entrant en calor, puja recte des de terra fins a una mena de replanet on hi ha la primera reunió.
L2.-V. És un llarg molt curt, sortim recte de la reunió, i després del primer spit anirem amb tendència a la dreta (si aneu recte la cosa es complica!) fins trobar la R2.
L3.- V. És el llarg més homogeni de la via, cal anar pujant recte fins arribar a l'alçada de la reunió que ens queda a uns mertes a l'esquerra; Farem una petita trevessa per arribar-hi, ajudant-nos d'uns invertits molt bons i petites repisetes per els peus. Aquest llarg tot i no tenir cap pas complicat per mi va ser el més difícil de la via degut a que és el més mantingut dels quatre.
L4.-V+. Anem pujant amb tendencia a la dreta seguint els espits, és un llarg sense dificultats excepte un pas de V+, que està ben protegit, després només caldrà anar seguint les marques de magnesi (si és que encara hi són) que ens indicaran on hi ha els cantos bons.
Descens:
Tenim dues opcions, caminar (la més segura) o fer un parell de ràpels (la R4 i la R2 tenen anella per rapel·lar) per la mateixa via.
Si decidiu baixar caminant, heu d'anar a buscar la vall que queda darrera la paret, s'ha d'anar buscant traces de camí cap a la vostra dreta que baixin per l'altra vessant, un cop a l'alçada de la via del tren s'ha de creuar i cal anar seguint un corriolet pel costat dret del barranc que heu resseguit en l'aproximació, uns centenars de metres més endevant és trobarà el camí pel que heu pujat, i només quedarà desfer-lo fins al cotxe.

Poso alguna foto més per si algú té curiositat:

Una imatge de les vistes que ens acompanyarà durant l'escalada.

El tercer llarg, el més mantingut de la via.

La Foto des de dalt de la paret

Apa fins la propera, que espero que sigui aviat!!!

Via dels aprenents a la Gronsa Central

2007-09-10T17:43:00.000+02:00

Aquest cap de setmana com eren les festes del poble hem aprofitat per anar-hi a treure el cap i de pas, escalar una mica.

La via escollida ha estat la Dels Aprenents, que a la guia dels Ports Rock surt com La Via més Fàcil del mon.

Es tracta d'una via de 180 metres si la fem sencera; els primers llargs són molt fàcils, però s'ha d'anar alerta ja que la roca està descomposada i no és difícil quedar-se amb rocs a les mans. La roca millora a mida que pugem i el grau dels llargs augmenta, tot i això, la dificultat no és gaire mantinguda. La via es troba equipada amb molts parabolts que conviuen amb algun spit.

La veritat és que la gràcia de la via és el lloc on es troba i les vistes que hi ha a mida que puges (que són fantàstiques), ja que marxes amb la sensació de que més que escalar, el que has fet és una grimpadeta (excepte l'últim llarg que és el més complicat).

Us deixo la ressenya, per si a algú li fa gràcia:

Via: Dels Aprenents.

Recorregut: 180m.

Dificultat: Vº, Ae.

Roca: Conglomerat.

Obertura: M.Huget i I. Monsonís.

Material: Cintes, reunions i estrep opcional.

Aproximació:

Per arribar a les Gronses, sortim d'Horta de Sant Joan en direcció a la carretera que uneix Tortosa i Beseit, quan hi arribem girem a la dreta i en pocs metres trobarem un trencall a l'esquerra que està indicat com Els Ports, agafem aquesta carretereta, que a mesura que passen els quilòmetres es va fent més estreta i foradada. Seguim la pista asfaltada principal (sempre a la dreta) fins que veiem a la nostra dreta les gronses, primer trobarem l'Embut, després la Gronsa nord, la sud i lo Paller.

Per arribar al nostre objectiu deixarem el cotxe un un petit "parking" que trobarem sota lo Paller, una mica després de passar un terreny tancat. Tornarem enrrera fins al terreny i resseguirem la tanca per la part dreta, i quen s'acabi anirem seguint un caminet fins la base de la paret. En arribar-hi pujarem fins al coll que ens queda a l'esquerra entre la Gronsa i lo Paller, i baixarem per l'altre vessant fins a peu de via. Nosaltres per tal d'eslaviar els dos primers llargs varem anar a buscar la R2 de la via per una línea de petites repises que hi ha a la paret (marques verdes de la foto) que surten una mica més avall del coll i que ens deixen en l'últim Spit del segón llarg, des del que es veu la reunió R2 a uns 3 o 4 m. Si preneu aquesta opció aneu amb compte ja que la roca en algun tram és un tant descomposta. Si volem fer la via sencera haurem d'acabar de baixar vorejant la paret fins a peu de via.

La via:

L1 i l2- IIIº. Aquest dos llargs són la rampa d'accés a la via, la roca es veu bastant descomposada, són evitables, tenen una llargada d'uns 30m cada un.

L3.-IV. És un llarg força tranquil. La dificultat del llarg es troba al sortir de la reunió, en un tram amb poca presa, després s'aplana.

L4.- IV+. Sortim de la reunió cap a la dreta; si sortim recte ho trobarem força descomposat. Els primers passos són els més verticals, però amb bon canto, després seguint la tònica general de la via s'aplana i és questió d'anat fent.

L5.- IV. Tornem a trobar la dificultat només sortir de la reunió, hi ha "poca cosa" per les mans però la paret sembla paper de vidre, i hi ha molta adherència.

L6.- V Ae. És el llarg més difícil de la via. Nosaltres varem desmontar la R5 per situar-nos a la base de la paret on hi ha l'últim llarg (hi ha una mena de feixa). Si es vol, hi ha un arbre per montar una R5 bis. El principi del llarg transcorre per dintre d'una canal; per iniciar-lo hi han tres passos que es poden fer en artificial equipat amb parabolts, després és questió d'anar seguint la canal fins que s'acaba des d'on ja veurem la reunió.

Descens:

Rapelem l'últim llarg dins a la faixa, d'allà anem a la R5, que està equipada per rapelar, fem un primer ràpel d'uns 25m anant cap a l'esquerra a buscar una segona instal·lació de ràpel (si ens hi fixem al fer la via la veurem) que ens deixarà al coll entre la Gronsa Central i la Sud, d'aquí anem desgrimpant fins a la base de la via.

Nosaltres per no haver de baixar fins a peu de via, hem rapelat fins a la petita cornissa on hem començat a escalar i des d'aquí hem desfet al camí d'anada. Si teniu sort potser encara trobeu els mallons i el cordino a la R4 i R3.

Aquí deixo alguna foto per si algú li fa gràcia mirar-les:

La Sònia escalant el cinqué llarg.

La última reunió de la via i l'aresta cimera de la Gronsa

La Gronsa sud, les Moles del Don... des del cim de la Gronsa

Test Postvacacional III (Mont-ral)

2007-09-02T21:19:00.000+02:00

Per tal de tancat el test, avui hem anat a Mont-ral i el resultat ha estat:

Trossos Grossos V+: Ha estat la via per entrar en calor i com sol passar en la primera via s'ha fet estranya.

No hem toquis el pitu que m'irritu 6b: Via de continuïtat. A la primera part de la via tot i que llimat pel pas dels escaladors, hi ha bon canto. La dificultat està en arribar al desplom amb prou forces per afrontar-lo, ja que a l'entrada és una mica finet, després tornem a trobar canto fins la R.

Si plou fas grau 6a+: Via amb un final bastant dur, ja que la paret tira enfora i les preses que hi han són de talla mini, però la resta de la via es deixa fer prou bé.

Us poso unes fotos:

Abans del desplom i a la R de No hem toquis el pitu que m'irritu 6b:

Començant Si plou fas grau 6a+:

Test Postvacacional II (La Font de l'Ametlló)

2007-09-02T21:01:00.000+02:00

Després de passar el matí al Coll de la Barraca, com no teníem res per dinar, vam anar a menjar un entrepà a Vilafranca i desprès a rematar la tarda a La Font.

El Resultat va ser:

Polvo ancestral 6a: Via clàssica de la zona, molt ben assegurada, i molt repetida. Té la tònica general de la font, un principi de via dur i després s'aplana. Si superem el desplom la resta no té cap secret.

Pantera Rosa 6a: Tot i que a la guia de BCN li dóna un V+, a les noves ressenyes d'internet surt com a 6a. Jo estic d'acord amb el 6a, ja que té una entrada de fissura amb uns peus d'aquells que no es troben. L'inici de la via és duret, després té algun pas fi però al final ja és més fàcil.

Poso una de les fotos que tinc tot i que la qualitat no és gaire bona:

A la reunió de Pantera Rosa 6a quan començava a fer-se fosc.

Test Postvacacional I (Coll de la Barraca)

2007-09-02T20:38:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, aprofitant que ja ha tornat en David (company de cordada habitual) hem fet una mica d'esportiva. Hem anat per diferents escoles per veure com han provat les vacances i tornar als entrenaments la setmana vinent sabent de quina base partim. El resultat a estat el següent:

Coll de la Barraca:

Via desconeguda IV-IV+. Per escalfar, vam fer una via que crec que no surt a la guia ja que està sola a la paret dins d'una canal, el grau deu rondar el IV, IV+. La reunió fa por (està completament rovellada).

Difàcil 6a. Té una entrada durilla, la resta de la via es deixa fer fins als últims moviments que costen un xic!!!.

Criatures del bosc 6a+: Via molt xula, no té cap pas excessivament difícil es qüestió d'anar fent.

us poso una foto (és la única que tinc):

A la reunió de Criatures del bosc 6a+ al sector Boulebard, àlies Solàrium

Escalada en família II

2007-08-28T18:16:00.000+02:00

Dissabte vàrem canviar d'escola i l'escollida va ser Mont-ral. En aquesta escola tot i que les vies tenen més canto, són més verticals, i això va fer que costés més pujar-les.
Vam passar el dia en el sector de Terra Negra.
Per començar vàrem triar la via més fàcil del sector: Cocoricó IV. És una via amb molt canto i amb un arbre que molesta una mica si marxes molt cap a la dereta.
Després de dinar entre badalls i migdiades, vàrem fer la Recoponostiofono 6a, en la que els bons cantos comencen a escassejar. I per tancar la tarde l'escollida va ser Llamp de llamp IV+, via que va seguint una esquerda de la paret plena de foradets per posar-hi els dits.
Després d'aquesta via vem donar per tancat el cap de setmana en família.
I aquí teniu algunes de les fotos del segon dia:

La Concep, el Genis i el Joan a Cocoricó:

L' Arnau, el Fabià, la Sònia i jo a Llamp de llamp:

Com podeu veure les fotos d'aquest dia no són molt bones, però si hi ha algun tiet que en tingui de millors d'aquesta via o de la Recomponostiofono que me les passi i les canviaré.

Apa, fins aviat i a disfrutar de les parets!

Escalada en família I

2007-08-27T23:11:00.000+02:00

Aprofitant que podiem coincidir gran part de la família, vàrem anar a Prades a passar un parell de dies perquè els joves de la família poguessin escalar.
Les escoles escollides van ser Margalef i Mont-ral.
Margalef:
És una bona escola per gent que comença, hi ha moltes vies fàcils, amb poca verticalitat ideal per fer els primers passos en l'escalada.
Nosaltres vàrem estar al sector Can Llepafils, que és el que té les vies fàcils.
La primera via que vam escalar va ser Raticulin V+, que comparteix reunió amb Cutti Sark IV.

Muntant Raticulin

Fabià i Genis a Cutti Sark

Concep i Joan a Cutti Sark:

Desprès que pugés tothom ja es va fer l'hora de dinar i vam anar fins al pantà a fer un mos; i a la tarde sant tornem-hi!

Les vies escollides a la tarde varen ser Llepafils V i Trans IV+:

Muntant i desmuntant Llepafils:

Després de muntar la Trans, la pluja va fer acte de presència i tot i ser un ruixat curt, vam decidir demuntar ràpid i anar cap al càmping.

Passejada per el Parrissal

2007-08-27T19:55:00.000+02:00

Després d'un dia d'escalar, el següent va tocar una passeajada i el lloc escollit va ser el Parrissal.
És una caminada apta per a tots els públics, sempre que estiguin disposats a mullar-se en aigua freda.
Per arribar al punt de sortida ho farem des de Beseit, agafarem una carretereta indicada com el Parrissal fins al final on hi ha un parquing i unes taules de picnic.
Sortim del Pla de la Mina i anem remontant el riu Matarranya, on de tant en tant anem trobant passeres fetes amb troncs (foto dreta) o fins i tot hem d'anar per el llit del riu (i si hi ha aigua mullar-nos!). Finalment arribarem a Los Estrets; en aquest punt ens trobem al llit del riu sota les impresionants parets que ha anat tallant l'aigua amb el pas del temps, és un espectacle digne de veure (foto dreta). La caminada no té cap dificultat però és recomanable portar algun tipus de calçat anfibi, ja que de ben segur que en algun moment o altre haureu de remullar-vos.
Per fer la tornada, tenim dues opcions, desfer el camí que ja coneixem (opció més recomanable si aneu amb canalla), o aventurar-vos pel Camí del Romeret.
La segona opció donarà un plus de dificultat a l'excursió, però val la pena. Es tracta d'un camí, que transcorre per la part superior de Los Estrets donant-nos una prespectiva completament diferent de la zona. Per arribar-hi just després dels estrets, a mà esquerra hi ha una canal que va cap a la part de darrera de la paret. Hi ha una fletxa groga marcant que hi ha un camí i les lletres de Beseit en vermell i força borrós. Ens enfilem per aquesta canal i només començar a guanyar alçada trabarem una primera tirada de grapes i una cadena (foto esquerra) per ajudar-nos a pujar el ressalt. continuem la pujada segint unes marques blaves (amb forma d'estrella) i unes altres de roges que ens anirant acompanyant durant tot el camí, en pocs metres tornarem a trobar un parell de tirades més de grapes i cadenes, després de les quals tindrem unes magnífiques vistes sobre l'entramat d'agulles i arbres que hi ha a la part superior del Parrissal. Arribat aquest punt el camí comença a perdre alçada durant una estona. Després tornarem a pujar uns quants metres i trobarem alguna grapa més, per anar a buscar una canal (foto dreta) que ja ens durà directes fins al riu, a l'alrte costat dels estrets, ara només haurem de desfer el camí que ens queda fins al cotxe.

Una última foto de la part alta del camí del Romeret:

Surploms a l'Espill

2007-08-27T17:03:00.000+02:00

Aprofitant la segona tanda de vacances hem tornat al poble i de pas als Estrets d'Arnes. Aquest cop hem fet una via d'esportiva de dos llargs a l'Espill. És una zona ideal per passar una tarde sense complicacions.
Per arribar als estrets, sortim d'Horta de Sant Joan en direcció a la carretera que uneix Tortosa i Beseit, quan hi arribem girem a la dreta i en pocs metres trobarem un trencall a l'esquerre que està indicat com Els Ports. Agafem aquesta carretereta , que a mesura que passen els quilòmetres es va fent més estreta i foradada. seguim la pista asfaltada principal (sempre a la dreta) fins que trobem un petit cartell que ens indica els Estrets a la dreta (crec que hi ha uns 9 km), hem de fer una corba molt tancada, i a pocs metres deixem el cotxe.
Des d'aquest punt hem de continuar a peu, agafem el camí que porta cap als estrets (hi ha alguna marca de pintura, una estrella blava), i el seguim fins al final, passant per sota les gronses, les moles del Dom, i un parell de sectors d'espotiva, i finalment quasi sobre el Toll Blau trobem l'Espill.
Crec que també hi ha l'opció d'entrar als estrets des d'Arnes, però la carretera està en pitjor estat i us perdreu la bonica aproximació que ressegueix tots els estrets.
Per pujar a peu de vies podem fer-ho grimpant directament per la placa que queda sota la paret, o si no, podem passar de llarg per sota d'ella i una mica més endevant trobarem un caminet que hi puja. Si agafeu l'opció del camí, segurament quedareu esgarrapats amb més d'una planta!.

Ressenya:

Via: Surploms (a la guia dels Ports Rock surt com a Reverend Baxter 5a).
Recorregut: 70m.
Dificulfaft: V+
Roca: Conglomerat.
Maretial: Cintes i Reunions.
La Via:

L1.- V+. És una via d'esportiva, no hi ha més secret que anar passant entre les baumes en busca dels parabolts.

L2.- IV. Aquest llarg és més fàcil que el primer, ja que hi ha més bones preses. Igual que el llarg anterior, el trobem plé de parabolts.

Descens: Amb un parell de ràpels per la mateixa via.

En aquest sector podeu trobar quatre vies més d'entre Vº i 6b.

Per més informació podeu mirar el Vèrtex núm. 202.

I per acabar, aquí teniu una foto del segón llarg amb el Toll Blau al fons:

Espolón Doppelmayr a la Balma d'Arcalis

2007-08-19T22:27:00.000+02:00

Aquest dissabte com la previsió metereològica no era gaire bona per les zones de la costa, vaig decidir agafar els estris i marxar cap a Andorra. La via escollida va ser l'Espolón Doppelmayr, que ja feia temps que li tenia l'ull posat. És una via de grau assequible, amb una aproximació curta, i en una ambient inmillorable; està a 2500m i envoltada d'alguns del cims més alts d'Andorra.

Aquí teniu la ressenya per que pogueu gaudir-la:

Via: Espolón Doppelmayr.

Recorgut: 100 m.

Dificultat: Vº.

Roca: Pissarra.

Material: 9 cintes, friends mitjans, tascons i reunions.

Aproximació:

Des de l'estació d'Ordino Arcalís, seguim per la pista que hi ha després de la carretera fins al projecte de túnel de Rat, on deixarem el cotxe. Continuarem caminant cap al NE, seguint una pista tancada per una barrera, un cop arribem a la portella descendim per l'altre vesant i anem vigilant la paret que ens quedarà a la nostra esquerre. El primer pababolt està a peu de via a la base de l'espolò i la resta es veuen des de baix.

La via:
L1- IV+. Des de la base de l'espoló anem seguint els parabolts per una placa amb cantos que es deixen agafar prou bé. Després trobarem alguna repiseta i la reunió.

L2-IV+. Sortim de la R per la dreta, pugem per una curta però intensa placa, fins arribar a l'aresta i sortim per l'altre costat. Des d'aqui anem pujant per terreny fàcil fins a la reunió. Aneu amb compte ja que en aquest tros hi ha molta roca solta, sobretot si hi ha algú per sota.

L3- V. Després de la R2, la via es bifurca. Recte per la placa hi ha la variant directe (V+). Per fer la via normal, hem de sortir de la reunió cap a l'esquerre, pujarem per un diedre anant a buscar un resalt on hi ha el pas clau de la via, un cop superat anem pujant per terreny fàcil fins al cim. Aneu amb compte a partir del ressalt ja que esta foça descomposat. En aquest llarg només hi ha un parabolt i un parell de claus, per el que haureu d'anar-vos protegint amb el vostre material. Quan arribem al cim la R queda a la dreta i només hi ha un parabolt (a mi hem va costar trobar-lo!!!), però si voleu es pot reforçar amb algun friend.

Descens: Per l'aresta SO fins trobar el camí de pujada. Si decidiu abandonar abans d'arribar a la R3, les dues primeres reunions tenen dos parabolts amb anella per rapel·lar.

Aqui van unes fotos:

De bon matí els cavalls ja pasturen per la vall amb el pic de Tristaina al fons.

Una Panoràmica des de la Paret.

La foto del cim i cap a casa!!!

Via Normal a la Portella Petita

2007-08-17T16:14:00.000+02:00

Després de fer l'agulla de l'arbret i per completar el dia, vaig decidir fer la via normal a la Portella Petita. És una via molt senzilla, podria ser una bona opció si aneu amb nens o amb algú que es vulgui iniciar en el món vertical.

Via:Normal a la Portella Petita.
Recorregut: 25m.
Dificultat: III+.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes exprés.
Aproximació:
Des de Can Massana, agafem el camí que puja cap al refugi de Vicenç Barbé fins al coll de les portelles. Un cop al coll seguim per la travessa de les agulles (marques vermelles a l'esquerra) fins a la base de la portella (la que queda a la nostra l'esquerra). Des d'aqui la via és evident.
La via: La via és molt fàcil i evident; consisteix en posar-se sobre l'aresta que queda a la nostra dreta i seguir-la fins al cim. Des de terra es veuen els paravolts i espits que conviuen durant la via.
Descens: Al cim trobarem un parabolt i dos espits que aguanten una anella de la que haurem de rapel·lar per tornar a terra.

Per no perdre el costum, us deixo un parell de fotos:

Una des del cim:

i una des de mitja via:

Escalada a l'Agulla de l'Arbret

2007-08-16T17:26:00.000+02:00

Després de molt temps de no escalar en solitari (més d'un any crec!!), feia dies que hem tornava a rondar la idea pel cap. La primera via escollida va ser la Itzi a les Agudes, però la meteo donava núvols a la tarda i per no veurem en un fregat fosc i moll, vaig decidir anar a Montserrat a fer alguna via ben equipada (per si calia abandonar amb presses!!!) i de pas podia dormir un xic més al matí!!!. Finalment la escollida va ser la Om Mani Padme Hum a l'Agulla de l'Arbret, que és una via maca, plena de químics i sense cap complicació, o sigui que la Itzi queda pendent!!!
Aquí teniu la ressenya per si us ve de gust fer-la:

Via: Om Mani Padme Hum.
Recorregut: 100m.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Materia: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Des de Can Massana agafem el camí que puja cap al Refugi de Vicenç Barbé fins al coll de les portelles. Un cop al coll, girem a l'esquerra i anem seguint les marques vermelles de la travessa de les agulles, deixant a la nostra esquena el camí que porta al refugi. Anirem passant per la base de les diferents agulles; quan arribem a Els Merlets trobem una corda fixada a unes sabines, pugem i continuem fins una mica més endavant on trobarem un balcó que ens ofereix una vista privilegiada de la via i de la resta d'agulles!!! Aquest és un dels punts més bonics de l'aproximació on val la pena aturar-s'hi cinc minuts. Continuem seguint les marques vermelles i passem als peus de La Saca Gran, sota la que hi ha una estreta canal, baixem i girem a l'esquerra per vorejar El Dàtil i finalment arribem a l'Agulla de l'Arbret. La via es troba a la part esquerra de l'agulla, des de peu de via es veuen els químics i una mica més a l'esquerra hi ha un petita placa de la via Aitor.

La Via:
L1- IVº. No té més secret que anar seguint els químics en direcció a la bauma, anem tot el llarg en diagonal cap a la dreta. Un cop a la bauma, la reunió de la via queda a la dreta d'aquesta. Si es vol també es pot montar la que queda dintre la mateixa bauma, que segons l'hora que sigui quedareu més protegits del sol, però s'ha de vigilar amb el fregament de les cordes.
L2- Vº. El primer químic queda just a sobre la bauma, jo per anar més tranquil vaig xapar un paravolt que hi ha just a la dreta (que es d'una altre via) i després vaig anar a buscar el quimic. Des d'aqui és questió d'anar seguint els químics. La reunió queda a l'esquerra de l'últim químic, jo me la vaig saltar pensant que era la de la via Aitor i de cop i volta hem vaig quedar sense assegurances!!!!.
Amb cordes de 70m (la que duia jo) no hi ha problema i es pot arribar a la R3 (si aneu amb cordes més curtes, alerta!! que no m'en va sobrar gaire).
L3- III+. En Aquest llarg, la via s'ajeu i és més fàcil, desaparèixen els químics i només hi ha un espit (amb un parabolt sense chapa al costat) a mig llarg. La reunió està al costat de l'arbret i són dos parabolts. Des d'aquí i vigilant!!! es pot acabar de pujar fins al cim (marques blaves de la foto).
Descens: A la part dreta (Est) de la canal que té l'agulla hi trobarem una instalació de ràpel. Si anem amb corda doble arribarem a terra en un ràpel de 55 m. Si anem en simple, a 20m de la 1a instal·lació en trobarem una altre que ens deixarà a terra en uns 35m.

Us deixo un parell de les poques fotos que vaig fer (que anant sol aquest tema és complicat!!!):

A la R3, sota l'arbret, i amb la punta de la Bessona que surt per darrere:
Llàstima del cel enterenyinat, si no potser es veuria alguna cosa més.

La Bessona superior i la Miranda de les Boïogues:

Una panoràmica des del cim:

Divendres de compres (Frens automàtics)

2007-08-13T21:44:00.000+02:00

Feia dies que la Sònia volia mirar un frè automàtic per utilitzar en simple, i divendres vàrem trobar el moment per acostar-nos a la botiga. Les possibilitats eren:

Grigri: Pes: 224 gr Diàmetres recomanats: 10-11 mm.

El més utilitzat, de solvència contrastada!!!! Crec que no cal dir res més.

Eddy: Pes: 350 gr. Diàmetres admesos: 9-11'4 mm.

Té una mecànica molt semblant al Grigri. La ventatge que té, és que a l'hora de despenjar a l'escalador o rapelar, si et passes a l'obrir la palanca es torna a bloquejar la corda, evitant el perill de que passi lliurement per l'aparell. També cal dir que admet diàmetres inferiors de corda. Tot i això crec que no compensa la diferència de tamany i pes, pel que va ser el primer candidat en quedar descartat.

SUM: Pes: 260 gr. Diàmetres asmesos: 9'1-10'5 mm.

El sistema de franada tot i ser automàtica és diferent al dels dos anteriors, el que fa que tingui una frenada més dinàmica.
La veritat és que tot i que ja estigui millorat hem va donar una mica de mal rotllo al conèixer els errors que havien tingut les primeres unitats (ràpid desgastament del metall i mala posició de treball del mosqueto), per tant també ba quedar descartat.

Cinch: Pes: 182 gr. Diàmetres admesos: 9.4-11 mm.

És el més petit de tots, molt senzill d'utilitzar, té un sistema de frenada similar al Grigri i a l'Eddy. Finalment aquest va ser l'opció escollida ja que en principi l'utilitzarem poc i de Grigri ja en tenim un.

Dissabte de proves a La Facu

2007-08-13T18:22:00.000+02:00

Després de la compra de divendres, dissabte vàrem anar a la Facu per provar el Cinch i practicar quatre maniobres.

En contra del que pensavem vam tenir la paret per nosaltres sols, llàstima del soroll que estaven fent en una de les cases que hi ha per la vall, ja que trencava el silenci i el repicar dels mosquetons!!!

Respecte al Cinch la veritat és que funciona molt bé:

És senzill d'utilitzar, per posar la corda només cal girar la part grossa de l'aparell, la posem, tornem a tancar i posem el mosquetó.

Per assegurar al primer, al principi se li ha de trobar el punt, per què es traba la corda amb facilitat, però un cop ho tens per la mà funciona molt bé.

Al despenjar a l'escalador, s'ha de vigilar ja que quan fas anar la palanca l'aparell te te tendència a girar-se (o potser es falta de pràctica!!!)

Per assegurar en top rope és molt senzill, no hi ha cap diferència amb el grigri.

Ja que erem a la facu vam aprofitar per escalar, montar reunions, ràpels...

Si no coneixeu la zona i teniu un grau baix , és molt recomanable (i si el teniu alt i voleu un dia tranquil també!!!). Hi ha vies de fins a 30 mts i en general són fàcils, predomina el V grau però es pot trobar fins a un 6C.

Les vies escollides per enfilar-se foren les del sector dret (que tenen reunions a la meitat per practicar!!)

Tati Conill 25m V+.

El + està en els primers metres de la via!!!!, després segueix la tònica de les del costat (bon canto i anar pujant!!!)

Montserrta Bardi 30m V.

Via similar a l'anterior però amb els cantos més evidents.

Cap de setmana als Ports (Tintin a les Moles)

2007-08-09T22:48:00.000+02:00

Aquest cap de setmana hem anat al poble, de visita, i aprofitant que érem allà ens hem acostat a Horta de Sant Joan per escalar una mica. El lloc escollit han estat les Moles del Don i la via Tintin a les Moles, una de les més fàcils de la zona, ja que l'objectiu era que la Sònia es pogués iniciar en via llarga. Per arribar, sortim d'Horta de Sant Joan en direcció a la carretera que uneix Tortosa i Beseit, quan hi arribem girem a la dreta i en pocs metres trobarem un trencall a l'esquerra que esta indicat com Els Ports, agafem aquesta carretereta , que a mesura que passen els quilometres es va fent més estreta i foradada!!!. seguim la pista asfaltada principal (sempre a la dreta) fins que trobem un petit cartell que ens indica els Estrets a la dreta (crec que hi ha uns 9 km), hem de fer una corba molt tancada, i en pocs metres deixem el cotxe.

Per si algú li interessa aquí deixo la ressenya:

Via: Tintin a les Moles.
Recorregut: 125m.
Dificultat: IV+
Roca: Conglomerat.
Obertura: Josep i Kildo Carreté, 1986
Material: n'hi ha prou amb cintes exprés i les reunions.
Aproximació:
Des del parquing ens dirigim caminant cap als Estrets, trobarem alguna fita i marques de pintura blaves fins al camí principal, un cop en aquest l' anem seguint fins situar-nos davant de la paret i des d’allà es qüestió de buscar al millor lloc per creuar el riu i pujar fins a les vies (la veritat, és que el riu no duia molta aigua). La Tintin queda a la dreta de tot i hi ha el nom escrit al peu.

La via:

L1- IIIº. La reunió queda una mica desplaçada a l'esquerra, darrere un arbre que fa la guitza a l'iniciar el 2n llarg.

L2.- IV+. És el llarg més curt i difícil de la via, però esta cosit amb parabolts.

L3.- IV.

L4.- III+. Si aneu molt enganxats al sostre no trobareu les últimes assegurances, ja que queden més a la dreta.

Descens:
Un cop a la R4, acabem de pujar fins trobar un camí marcat amb fites, l'anem seguint cap a la dreta fins a una canal, que anem baixant entre arbres i pedres. A la part baixa s'estreny molt i és un xic dreta, trobarem un parabolt i una corda per ajudar-nos a baixar, un cop desgrimpada la canal acabem de baixar fins al riu i tornarem a buscar el camí pel qual hem vingut.

Si anem amb corda doble hi ha la possibilitat de rapel·lar la via.

Deixo algunes fotos de la via perquè pugueu veure com és:

El 2n llarg vist des de la R2. Si mireu les cintes veureu que hi ha moltes xapes!!!

Aquí podeu veure la vall des del cim.

Aquí teniu una foto de l'últim llarg.

Si aneu a fer la via a l'estiu us recomano que porteu banyador, ja que desprès de fer la via ve molt de gust refrescar-se en les cristal·lines piscines que fa el riu!!
Apa, a disfrutar.

ESCALADA A CERDENYA

2007-08-08T20:57:00.000+02:00

Ja ha arribat l’Agost i amb ell el final de les vacances. Aquest estiu hem triat Cerdenya per passar uns dies, on a part de fer el turista i jeure a la platja hem aprofitat per escalar una mica. A l’illa hi ha de tot per als amants de l’escalada: via clàssica, via esportiva, bloc, zones d’escalada neta... a més a més es pot triar el tipus de roca!!! Hi ha granit (sobretot els blocs), calcari i basalt.
Com no es podia carregar tot el material a l’avió, dúiem el just per poder fer una mica d’esportiva, amb el què vàrem poder visitar un parell d’escoles: Cala Gonone i Cala Fighera.
Cala Gonone queda a la costa est de l’illa, és una escola amb molts sectors de roca calcària, d’entre els quals vàrem triar Il Budinetto (foto esquerra), on es poden trobar vies molt assequibles i molt ben equipades amb parabolts (algunes d’elles massa i tot!). La llargada de les vies oscil·la entre15 i 40m, amb alguna via de 2 llargs. El grau està entre el 3b i el 6a+.

Per prendre contacte amb les roques de l'illa, vàrem fer la via Ibitak un 3b de 15 m sobreequipat, ideal per iniciar-se a anar de primer! Es tracta d'una rampa amb un petit resalt al mig. Després li va tocar el torn a Pinocchio un 4a (foto dreta) que segueix la tònica de la via anterior amb molts parabolts i poca dificultat.

Per tancar el primer dia d'escalada a Cerdenya, desprès de passar calor i sed vàrem fer la via Hula 5C (foto inferior) de 30m, més vertical que les anteriors i molt ben equipada.

Després d'uns dies de carretera i turisme arribem al sud de l'illa i decidim tornar a escalar. El lloc escollit són les parets que hi han sobre una bonica platja d’aigües transparents anomenada Cala Fighera:

En aquest sector podem trobar vies d'entre 4a i 7a+; les llargades oscil·len entre els 15 i els 30 metres i la roca és calcaria. Per començar el dia vem escalar Il vento caldo dell'estate un 4a de 30m equipat amb parabolts, que va buscant les repises que té la paret. La segona via que vem escalar és Diabolik Skeletrik... un 4b de 30m, amb una primera part de la via que es tracta d'un diedre-fisura i que després es transforma en una placa de gotes d'aigua fins a la reunió, on hi ha un parell de parabolts i un malló rovellat enllaçats per un cordino un xic vell, que vaig decidir substituir per un de nou (va ser la bona obra del dia!!!).

Per finalitzar la jornada vem escalar la Prima del Duemila, que és un 5c molt ben equipat amb parabolts, i durant 25m va resseguint el marc d'una cova fins arribar a la seva part més alta on hi ha la reunió. Molt fàcil i recomanable!!!

Després d'aquest petit tast d'escalada a l'illa, marxem amb la sensació que ens ha quedat moltissim per fer, però ja se sap, no hi ha temps per tot! Això si, hem pogut disfrutar d'una ínfima part de les parets de l'illa!!!

Fins aviat.