dissabte, 7 de novembre de 2009

Montclar

Bones a tots:

El passat 25 d'octubre que estàvem amb la Sònia passant un cap de setmana de relax per la Costa Brava, la primera idea era fer turisme el dissabte i diumenge mirar de fer alguna ferrada.

A mig matí del diumenge ens acostem a a la zona de Solius, on hi ha la ferrada de les agulles rodones i el que en alguna guia posa dins el sac de les ferrades (però que no passa de camí equipat) dels Carcaixells. Deixem el cotxe a pocs metres de Can Llaurador, carreguem el material i enfilem el camí cap a la ferrada. En arribar al trencall on hem de deixar el camí i pujar cap a les vies ens trobem un cartell que indica que la ferrada està tancada i que el pont també. Com tampoc no tenim clar que farem continuem pujant per veure que ens trobem pensat que si cal ja farem mitja volta. En arribar a la bifurcació on hem de triar entre Agulles rodones o Carcaixells decidim passar de llarg de les agulles ja que segons el cartell està tancada i a més a més té fama de ser força difícil per el que després d'uns minuts de deliberació descartem aquesta opció.

Continuem Pujant fins a la capella on trobem les primeres cadenes, anem pujant i baixant fins arribar al pas dels aritjols on hi ha un cartell a cada extrem del punt i un tercer al mig avisant que no es passi. Per no haver de fer filigranes pel pont tornem uns metres enreda per anara pel pas que hi ha per sota, un cop superada la dificultat continuem la ruta. Anem tirant passant les diferents bifurcacions que ens trobem (fins i tot la de tornada!!) Un cop som a l'últim Carcaixell i després de veure que el camí ha estat més light del que pensàvem (vaja que no hem trobat ni grapes ni pati!) decidim continuar amunt i pujar fins al Montclar per amenitzar una mica més la sortida. Un cop al cim, la baixada la varem fer seguint el PR-C 102 que ens retorna a Can Llaurador sense haver de fer servir les mans.

Penjo alguna foto tot i que no son de gaire bona qualitat, ja que no portavem la càmera iestan fetes amb el mòbil:

Una foto del mar des dels Carcaixells:



El Pas dels Aritjols Tancat i el camí alternatiu:





Una baixada entre cadenes:



Pujant al Montclar:



Ja es veu el cim!!!:



Ara sí!, Ja hem arribat:





Els Carcaixells des del camí de tornada:



Apa, això es tot.
Fins aviat.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Ferrades Per Andorra II

La segona ferrada que hem fet ha estat la de la Creu de Noral a Ordino. És una via que es deixa fer prou bé, en un entorn preciós.

L'aproximació a la via és una curta passejada pel bosc, que ens porta a una plataforma de fusta sobre el Barranc de Segudet, on iniciarem l'ascens.

De la plataforma surten dues vies, la nostra és la de l'esquerra. Els primers trams pugen bastant recte entre grapes i alguna vira. A mida que guanyem alçada tenim unes fantàstiques vistes sobre Ordino. A mitja via hi ha el tram més dret, que es puja sense gaire dificultat. La part final és molt bonica, tenim bones vistes i la roca està trencada en un laminat molt curiós que li dóna el seu encant.

Apa no m'enrotllo més i poso les fotos:

L'aproximació pel Bosc de Segudet:



Uns habitants autòctons que varem trobar pel camí:



Inici de la via amb el Barranc de Segudet al fons:



Durant els trams més verticals de la via:





Les vistes d'Ordino des de la via:



Els últms flanquejos de la via:



Vista des del punt més alt, només restara fer un petit descens i haurem acabat:



Doncs ja veieu que és una via molt xula i recomanable, només falta que us animeu a fer-la!
Apa fins la propera.

Ferrades Per Andorra I

Hola de nou:

Desprès de molt temps d'inactivitat aquest cap de setmana ens hem tornat a calçar les botes, aquest cop però, no ha estat ni per caminar ni per escalar, hem estrenat activitat provant un parell de vies ferrades.
La primera ha estat a la Canal de la Mora, una via molt fàcil, fins i tot sosa, però ja ens va estar bé per tenir un primer contacte amb les grapes i els canvis de mosquetó.

La via surt de la mateixa carretera, s'endinsa cap a la canal i la segueix fins al seu extrem superior on surt al bosc per una de les parets. En aquest punt trobem un cartell que indica el final de la via, tot i això es pot acabar de pujar fins al roc del Quer pel bosc i després resseguin un tros d'aresta. En el nostre cas en iniciar la caminada ens va començar a ploure el que ens va fer canviar de parer, vam girar cua desfent el camí fins al final de la ferrada i després només ens va caldre seguir el camí marcat amb punts grocs que retorna a la carretera on hem deixat el cotxe.

Us poso unes fotos perquè us en feu una idea:

Primera ullada al Roc del Quer i a la canal:



Entrant a la canal:





Ressalt a mitja canal:



Sortida i final de la Via:






Vistes de Canillo:



Això es tot (de la primera part!!!)
Fisn ara.

dissabte, 26 de gener de 2008

Escalada a Penya Ginesta

Per acabar de posar el Blog al dia només falta explicar l'últim cap de setmana.

La primera idea era mirar de llevar-se una mica d'hora i anar a Montserrat a fer alguna via llarga, però la mandra es va apoderar de nosaltres i el despertador no va posar-hi remei. Quan ens vàrem llevar ja només quedaven les acaballes del matí i l'estona de llum de la tarde, amb el que vem prendre la decisió de canviar la via llarga per l'esportiva, i Montserrat per la Penya Ginesta.

És una escola que a mi no m'ha cridat mai l'atenció i no hi havia estat mai (i no se si hi tornaré), sabia de la seva fama de pulida però la veritat no m'imaginava que ho estés tant.

Les vies que vàrem fer van ser:

Per Començar IIIº. Pista de patinatge amb bon canto per començar.

Plana Vº. Diedre fisura molt xulo però molt pulit.

Ja no és normal IV+. La via no té res de l'altre món. Aneu al lloro ja que la R no té anelles només hi ha un parell de xapes (l'últim pot despenjar-se de la R de la via Normal que queda una mica més a la dreta i si que té anella).

Raticulin V. La qualitat de la roca millora, després de la 1a R la via continua però a dalt no hi ha cap segona reunió (si més no, jo no la vaig trobar i em va tocar desfer els últims metres de paret per poder tornar a la R i que hem despengessin fins a terra).

Us poso unes fotos de l'escalada:

La Sònia a Per començar:


La Sónia a Plana:

Jo a Raticulin:

Ara si, missió complerta, ja està el blog al dia.

Apa fins aviat i bones escalades

divendres, 25 de gener de 2008

Espotriva als volts del Santuari de Lord

Hola de nou:

Després de molts dies d'inactivitat per la xarxa, miraré de posar el blog al dia.

Primer us acabaré d'explicar les minivacances de cap d'any. De fet només falta explicar un dia tranquil d'escalada esportiva al sector Túnel del Santuari de Lord.
El lloc és molt tranquil i les vies estan a peu de carretera. Els graus oscilen entre el IV i el 6b.
Les ressenyes del llibre del Solsonès són una mica liades, als croquis hi ha més reunions que a la realitat, però amb l'ajuda d'alguns noms de peu de via es pot anar esbrinant.
Us poso alguna foto de les vies:

La primera via que vàrem fer va ser la d'en Maji IVº:








El Fabià pujant la via d'en Mají.










En Joan i en Carles a la última via del sector, el llibre la marca com Comane i li dóna un V grau, però la veritat és que com a molt deu ser un III+, ja que és més fàcil que l'anterior.













Per últim vàrem fer Lamita i Xell, dos 6a que comparteixen reunió tot i que al llibre les posin separades:














Sònia a Lamita (dreta) abans de quedar-se amb una pedra de la paret a la mà que la va fer caure, tot i això no va desistir i va tornar a provar-ho fins arribar a la R.
Jo a l'inici de Xell (esquerra).

Doncs ara sí que ja no queda res més a explicar de les llunyanes vacances de Nadal.

Fins aviat
Willy