dilluns, 26 de novembre del 2007

Serrat d'en Muntaner

Hola de nou:

Avui aprofitant que feia sol i que teniem festa hem anat cap a Montserrat, concretament a la cara est del serrat d'en Muntaner. La via escollida ha estat la Alberto Gonzàlez.
És una via de IVº, és molt fàcil (especial iniciació) equipada amb parabolts. És una llarga rampa de 80m amb algun ressalt entremig. No recomanable per a iniciats, ja que marxareu amb la sensació de no haver escalat!
Us deixo la ressenya per si algú s'anima:

Via: Alberto González.
Recorregut: 80m.
Dificultat: VIº.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Seguim la pista que surt de Collbató cap a La Vinya Nova, poc abans d'arribar a l'alçada de l'agulla del frare de baix, trobarem una pista que marxa cap a la dreta amb marques blaves que entre camps d'oliveres ens durà fins al parking. Deixem el cotxe i continuem seguint les marques blaves per el camí principal fins arrivar a l'alçada del serrat d'on agafarem un corriolet a l'esquerra que ens portarà fins a peu de paret.
La via:
L1- IVº. Sortim amb tendència a la dreta seguint els parabolts no té pèrdua. Aquest primer llarg està molt assegurat.
L2- IVº. Sortim de la R amb tendència a la dreta, haurem d'anar pujant fins a un petit mur que hi ha una mica més amunt de mig llarg, on trobarem els dos únics parabolts que hi ha en tota la tirada. Un cop superat el ressalt ja es veu la reunió, només cal acabar d'arrivar-hi grimpant.
Descens: Les reunions de la via estan preparades per rapel·lar, pel que només caldrà desfer el camí que ja coneixem.

Us poso alguna foto de la via, i més endavant quant m'etretingui a editar-lo ja penjaré el vídeo:










Arribant a la R1.






















Sortint del ressalt del segon llarg des de la R2.











El Pollegó est de L'artiga i La Pastereta des del cim:










Espero que us agradi.
Fins aviat.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Diedre Blanqueta

Hola de nou:

A veure si acabo de posar al dia el blog, que encara falta penjar la última aventurilla.

El cap de setmana passat vàrem anar un altre cop cap a la Noguera, aquesta vegada a la Pala Alta (Montroig) a fer el Diedre Blanqueta. És una via molt recomanable. Està equipada amb parabolts, de tant en tant allunyen una mica, però amb un joc de friends es pot solucionar (si aneu bé de "coco" potser en podeu prescindir).
La primera meitat de la via transcorre per plaques d'entre IV+ i Vº. La part superior, on hi ha els diedres és... impresionant, hi ha algun pas durillo (al menys per a nosaltres!) però us deixarà un molt bon gust de boca el grau ronda el V amb algun pas de V+.

Com podeu trobar molta informació de la via tant en llibres com a internet, només deixaré la foto-ressenya i penjaré un petit vídeo casolà:



























Espero que us agradi.
Fins aviat.

dimarts, 13 de novembre del 2007

Cap de Setmana de Castanyada

Hola de nou:

Vaig a posar-vos al dia ja que fa un parell de setmanes que no escric res.
El Cap de setmana del pont vàrem estar voltant per la Noguera amb la família. Dissabte els més aventurers van fer una mica d'esportiva a Alòs de Balaguer, al sector Cal Cari 2. Van fer tres vies:
Estel del Matí IV. Equipada amb spits. R amb dos espits units per una sirga.
El Gat que mirava els estels. IV+. Equipada amb spits, mooolts spits, fins i tot masses. Un tant herbosa.
Pàrping 6a. La via està equipada amb parabolts, però la R, es compartida amb la via anterior i igual que la primera són 2 spits units per una sirga.
No sé com estan la resta de Reunions, però aquestes dues (tenint en compte que parlem d'esportiva) no són cap luxe, tot i que s'ha de reconèixer que els spits es veuen en bastant bones condicions.
Després de l'activitat del matí vàrem anar a menjar castanyes a la vora del foc amb tota la family.
D'aquest dia no puc penjar fotos ja que no duiem càmara.

El Diumenge amb la Sònia vàrem tornar a la paret de la Formigera a fer la Martinetti, ja que feia dies que en tenia ganes i aprofitant que estavem aprop, vam posar rumb cap a Sant Llorenç de Montgai.
Aquest cop però per tal de guanyar temps vàrem fer la via en tres llargs (ajuntant el primer i el segon) i el descens va ser ràpel·lant.

Us deixo alguna foto més de la Sònia per la via:

El segon llarg:














Arribant a la última Reunió i en el primer ràpel:














Doncs això és tot i fins aviat.

Willy.