dissabte, 29 de desembre de 2007

La Bola de la Partió

Hola a tothom:

Avui toca explicar una escalada que em fa molta il·lusió! us ho explico:

Fa uns quants anys quan ni tan sols escalava, cada cop que passava per la regió d'Agulles n'hi havia una que em cridaba l'atenció, i aquesta era ni més ni menys que La Bola de la Partió, ja que mirada de lluny sembla un gran nino sonrient i transmet felicitat. Sempre havia pensat que la seva ascensió havia de ser molt difícil ja que la gran bola del cap desploma pels quatre cantons. Ara que ha passat el temps, que sé que existeixen els estreps i l'artificial i que no fa gaire vaig llegir per internet que havien reequipat el llarg que puja a dalt de la bola, només faltava trobar el dia per anar-hi, i aquest ha estat avui. Així que de bon matí he agafat els ferros i cap a Montserrat falta gent.
Només comento una mica la via, ja que per internet podeu trovar-ne la ressenya.

Per arribar-hi cal que aneu fins al refugi de Vicenç Barbé, d'allà agafeu un caminet que surt per l'esquerra de la la Roca de la Partió, i aneu pujant fins a l'alçada de la bola (hi ha alguna marca vermella). Un cop allà pujarem a la dreta anant a buscar el coll entre la Bola i la Bitlla, que és d'on surt la via.


El primer llarg puja bastant recte cap a la base de la bola, hi trobarem un parell d'espits, algun buril, i a la reunió dos parabolts amb cadena i anella. Aquest llarg és molt ombrivol, ja que la bitlla no deixa que hi arrivi el Sol a la part baixa. En el primer tram del llarg la roca estava molt freda i he anat amb les mans com un glaçonet fins arribar al desitjat Sol.
Des de la reunió ja veurem els parabolts nous i lluents del segon llarg, que amb un parell d'estreps faran que poguem superar el desplom amb la meteixa alegria que transmet l'agulla, per tal d'arribar al cim on ens esperen unes magnífiques vistes de tota la regió.



Us poso alguna foto i un petit vídeo que he pogut montar amb el poc que he grabat, ja que en arribar a Montserrat m'he adonat que la bateria de la càmara estava pràcticament ko.





La Bola de la Partió i la Bitlla.





Fins Aviat.

Willy.

dilluns, 24 de desembre de 2007

Solitari amb Silent Partner

Hola a tothom:

Aquest post només pretén explicar una mica com organitzo la corda a l'escalar en solitari. Suposo que cadascú té les seves manies i maneres de fer, pel què segur que trobeu altres formes de fer-ho. (s'accepten crítiques i sugerències!).

El primer és posar quatre mosquetons a l'arnés resseguint l'anella ventral, i després es lliga un extrem de la corda amb un vuit doble:












Un cop fet això anem passant la corda i més o menys cada 10 metres fem un ballestrique en un mosquetó, que en cas de que l'S.P. fallés ens puguin parar la caiguda (si més no, que no arribem a terra, que és molt dur!). A l'hora de fer-ho cal tenir en compte l'ordre en què desfarem els nusos ja que n'hem de posar 2 per mosquetó i cal que el primer que haguem de desfer ens quedi a sobre).
Després d' això només ens faltarà posar l'altre extrem de la corda pel S.P. (deixant-ne un tros per fixar-la) i passar-lo pels dos mosquetons que ens queden lliures:










Finalment ens quedarà fixar la corda a la reunió amb un vuit doble. Si estem a peu de via i és possible, a mi m'agrada lligar la corda a un arbre i al primer ancoratge com si es tractés d'una R en línea (sobretot si el primer seguro es un parabolt), però això ja va a gustos:











Apa espero que us serveixi d'alguna cosa.
Fins aviat.
Willy

divendres, 21 de desembre de 2007

Via normal a la Momieta

Hola de nou:

Aquesta setmana entre tanta predicció meteorològica dolenta s'havia d'aprofitar el dimecres que donaven una petita treva. L'objetiu: la via normal a la Momieta. Una d'aquelles clàssiques que feia moltíssim temps que tenia mirada, però que sempre acabava deixant per a un altre dia.
Aprofitant que estava sol i que la via és de poca dificultat vaig decidir-me a provar-la.

La via és molt recomanable per una escalada sense complicacions, a més a més els ràpels són xulíssims, ja que són molt encaixonats.

Us escric quatre línies de ressenya però si busques a la xarxa trobareu moltíssima més informació de la via:

Via: Normal a la Momieta.
Reccorregut: 95 m.
Dificultat: IV+.
Material: cintes i reunions.
Aproximació: Des del monestir es puja fins al refugi de Sant Benet. D'allà s'agafa el camí que puja cap a la Mòmia. Passada la Trunfa en una corba molt tancada surt un corriol cap a la dreta que ens porta a la base de la trompa de l'Elefant, d'aquí només hem de girar a la dreta fins trobar la Mòmia i resseguir-la fins la canal que fa junt amb la Momieta. Hi han altres opcions, però per aquest camí no cal fer cap grimpada.
La via:

L1.- IVº. L'entrada del primer llarg és un tant delicada, després només cal fer la travessa fins a la R1.
L2.- IV+. És qüestió d'anar pujant, no té cap dificultat destacable. La r2 també es pot fer dintre de la bauma, però la via queda més esbiaixada.
L3.- IV. Les assegurances allunyen una mica però és fàcil, l'últim parabolt queda amagat a dintre la canaleta que ens porta a la R3. (a mi em va costar veure'l)

Descens: De la R3, acabem de pujar al cim per tal de fer 2 ràpels, per la cara O. El primer de 30m ens deixarà al coll que hi ha entre la Mòmia i la Momieta. El segon el farem baixant per la canal que ens porta a peu de via. Pel segon ràpel amb una corda de 70m arriba just (aneu amb compte amb el final de corda) a una repisseta de la que podem baixar amb compte caminant, però si voleu anar més tranquils millor portar dues cordes (us ho recomano).

Poso alguna foto i un petit vídeo que he pogut montar amb les poques imatges aprofitables que vaig gravar:









La Mòmia i la Momieta























Una foto de l'últim llarg.












Apa espero que us agradi.

Fins aviat

Willy

dissabte, 15 de desembre de 2007

Aresta del violí, 2a part.

Hola a tothom:

Dijous vaig anar cap a Sant Benet per acabar la feina que havia quedat pendent, aquest cop amb fred però sense vent.
La via és molt xula, està equipada amb parabolts i no té gaire dificultat, té un petit tram de Vº i la resta ronda el IV,IV+ tota l'estona.

Us deixo la ressenya per si us ve de gust fer-la:

Via: Aresta del violí.
Recorregut: 100m.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes i reunions.
Aproximació:
Des del monestir agafem el camí vell de Sant Jeroni, i l'anirem seguint fins quedar sota la Miranda de Sant Benet. Un cop allà grimparem per unes plaques que ens deixaran al camí que ve de St. Benet. El seguiu un centenar de metres cap a l'esquerra on trobarem una placa i la canal que baixa de peu de via, només ho hem de remuntar i buscar una clariana entre la vegetació per poder començar a escalar. Aquesta no és l'única opció però es la que a mi hem va semblar més directe.
La Via:
L1.- IV+. Aquest transcorre en diagonal cap a la dreta, aneu alerta ja que el primer parabolt és comú amb una altre via que segueix recte i que és més difícil. A part d'això només cal anar seguint les xapes fins a la R1, on trobarem 2 parabolts amb cadena i anella.

L2.- IV. Aquest segón llarg és el més fàcil de la via, enfila recte amunt fins arribar a una gran repissa on hi ha un bosquet penjat. En arribar a la repissa haurem de buscar l'arbre que ens doni més confiança per muntar-hi la R2.

L3.- Vº. Sortim un curt tram de paret recte amunt i després haurem d'anar amb tendència a l'esquerra, per evitar els sostrets que tenim a sobre, un cop esquivats la dificultat disminueix. Pujarem pel costat, anant a buscar una mena de petita canal on hi ha l'última assegurança i d'aquí sortirem cap a la dreta on ja veurem els 2 parabolts de la R3.
La última xapa costa de veure, i bastant més a l'esquerra hi ha una altre reunió d'una altre via, que no ens ha de confondre .

Descens:
Des de la última reunió acabem de pujar al cim, i baixarem per l'altre costat, anant a buscar la canal que queda al costat de la panxa del Bisbe, que ens deixarà al camí vell de Sant Jeroni. Des d'aquí només ens queda desfer el camí que hem fet servir per a l'aproximació.

Si teniu temps i ganes podeu optar per una segona opció, que us recomano per acabar de completar la jornada:
Continueu per el cami vell de Sant Jeroni fins al plà dels ocells. D'allà tornem enrrera pel camí que porta fins al Plà de les Taràntules, passant pel pas del trencabarrals. Un cop al Plà de les Taràntules només ens cal anar seguint la pista encimentada (amb molt menys encant que el tram que ens ha dut fins aquí) que baixa fins al monestir primer pel Camí de les Ermites i després pel camí de Sant Miquel.

Doncs de moment això és tot, us deixo alguna foto i un minivideo, per què tingueu unes imatges de l'aventurilla, per si us ve de gust fer-la.






Inici del 3r llarg. És el tram clau de la via.










La imartge de Gorros, que ens acompanyarà durant tota la jornada.





Fins Aviat.

i escaleu molt!!!

dilluns, 10 de desembre de 2007

Intent frustrat a l'Aresta del Violí.

Bona tarde:

Avui toca explicar un altre abandonament (si ja ho deia algú que l'escalada eren més decepcions que alegries!).

Us explico: Ahir al matí, després de fer una mica el ronso pel llit, vaig decidir anar cap a Montserrat amb la idea d'escalar l'aresta del violí. Doncs res, carrego els trastos i cap al monestir. Un cop allà, després d'una estona caminant cap a a St Benet m'adono que no duia el mapa, cosa que hem va donar un xic de malt rotllo ja que el descens no el tenia massa clar i sempre dóna una mica més de tranquil·litat saber per on pares. Com el camí d'anada si que el duia ben après, vaig continuar fins a arribar a peu de via , per poder començar a escalar. Un cop a la paret, a mida que pujava l'encant de la via s'anava perdent entre les ràfagues de vent que cada vegada eren més fortes i en arribar al final del segon llarg és van fer insoportable, això sumat a que vaig veure volar més d'una pedra, va fer que m'ho repenses i deixes l'últim llarg per un dia més tranquil.Aixó que vaig fer un parell de ràpels fins a tera al terra i cap a casa falta gent!.

Poso una foto del segon llarg ja que és la única que tinc!.

Espero poder penjar la ressenya en breu!.

Fins Aviat.

Willy.

dissabte, 8 de desembre de 2007

Esportiva a la Roca Aguilera

Hola de nou:

Avui toca explicar una d'esportiva. Dijous vàrem decidir passar el dia de relax en algun lloc nou. L'escola escollida va ser la Roca Aguilera al Vendrell, un lloc petit aparentment tranquil i amb poc grau. Llàstima que han foradat la muntanya i hi han posat ponts per que pugui passar l'Ave, cosa que fa que la zona desmereixi una mica.
Si hi aneu amb el llibre de BCN i alrededores veureu que no coincideix del tot amb la realitat, però s'hi aproxima. La roca és calcària, plena de forats, foradets i alguna fisura per posar-hi els dits.

Nosaltres vàrem fer les vies següents:

Putaful. Vº: Via equipada amb químics. Poc mantinguda, ja que travessa la mena d'anfiteatre que fa la roca per el mig. La part més delicada és troba a la part final. La reunió són un parell de xapes rovellades amb una anella casolana unides per una sirga d'aquelles que no fan massa gràcia.

Esperó Víctima. 6a:

Via equipada amb químics, i dos parabolts amb cadena a la R. Ens hi vem posar pensant que era la Yeti (que encara busquem). A l'inici hi ha unes "lajes" que sonen a buit i que fan una mica de "yuyu". Quan arribes a l'anfiteatre... sorpresa! arriba el 6a de debó (que està més llis que el màrmol de la cuina), es pot escaquejar pujant per la dreta per sobre l'esperó, però la via es deu quedar en un Vº com a molt.

Atlètica. IV+:

Aquesta via no surt a la guia de BCN. Està equipada amb químics, i dos partabolts amb cadena a la R. Puja força recte des de sota la R. La primera assegurança està bastant amunt, però és fàcil arribar-hi. El + de la via es troba en un pas llarguet que hi ha abans de la reunió, però hi ha uns "cantos" de luxe.




Moraleja. V+:

Aquesta via puja més a l'esquerra que l'anterior i comparteixen reunió. L'equipament és una mica "txungo" per ser una via esportiva, a mida que puges la cosa empitjora!. Primer hi ha un químic, després un buril i per acabar un clau de ves a saber quants anys enrera.





Diedre Gran. IV:

Via molt maca, per trencar amb la monotonia de la placa, va per fisura i diedre, està equipada amb químics i comparteix reunió amb l'esperó Víctima.




Doncs res això és tot, només falta donar les gràcies a la parella que vàrem trobar escalant allà i que ens van facilitar informació més actualitzada de la zona.

Apa, fins aviat i a disfrutar.

dijous, 6 de desembre de 2007

2n intent a la Txubascos.

Hola a tots:

Ahir com les prediccions del temps semblaven favorables vaig decidir agafar el cotxe i pujar cap a Vilanova de Meià per acabar la feina que havia quedat a mitges el cap de setmana passat. Si si, de bon matí vaig agafar tots els "catxarros" i cap a la Txubascos falta gent.
En arribar a Vilanova, el Sol encara no havia arribat a la paret de Zaratrusta, pel que vaig esperar una estoneta al cotxe ja que a fora feia molta fresca. Quan el Sol es començà a aproximar a la paret, vaig agafar motxilla i corda i xino-xano cap amunt.

Per si no la coneixeu la Txubaskos Baskos és una via de 100m amb una dificultat màxima de V+, que es troba a la paret de Zaratrusta. Per arribar-hi, s'ha de deixar el cotxe en una mena de calaix excavat a la terra que hi ha sota la paret, davant de la Roca dels Arcs i s'agafa el camí que surt de la carretera en direcció a la paret. Si es va pujant aprop de la paret una mica més endavant d'una mena de piràmide de roca es veu una placa de record (d'aquelles que donen tant mal rotllo) si des d'aquí es camina una mica més, buscant la base de la paret trobareu el nom de la via i una fletxa que diu per on puja (foto inferior); des de terra es veu el primer parabolt, i la resta no té pèrdua només cal seguir les xapes. Els dos primers llargs són en diagonal cap a l'esquerra, el tercer torna cap a la dreta fins a arribar a un replanet i l'últim llarg a l'esquerra de la R3 puja bastant recte. Si treieu el cap per la web de ressenya hi ha el croquis. La via és rapel·lable i està molt ben equipada amb spits i algun parabolt. A totes les reunions hi ha un parabolt que reforça els espits antics. La dificultat general va rondant entre IV+ i Vº durant tota la via, excepte al primer llarg, que a la part final es posa una mica més fi (V+) i l'últim pas de la via (V+) que a mi va ser el que hem va costar més (i amb diferència) ja que desploma una mica i la roca està molt "sobada" i patinosa.
Si repel·leu la via, aneu al lloro ja que els ràpels són esbiaixats i hi ha risc de pèndol.
Apa, dins res si algú s'anima ja ho sap, que la via és molt disfrutona.

Penjo alguna foto i un petit video per si voleu fer un cop d'ull:








El primer llarg des de la R1.




















Últimes llums al Pilar del Segre.


Fins Aviat.

Willy.

diumenge, 2 de desembre de 2007

1r intent a la Txubaskos

Hola a tothom:

Avui per desgràcia he d'explicar un abandonament. Aquest matí ens hem llevat i xino-xano hem marxat cap a Vilanova de Meià. La via escollida ha estat la Txubascos Baskos, que ja feia dies que hi tenia l'ull posat. Desprès d'un viatge ple de boira en arribar a Vilanova ha sortit el sol, per el que ens hem carregat el material i cap a la paret. Mentre fèiem els últims preparatius a peu de via la boira que havíem deixat enrere ha començat a aparèixer, hem començat a pujar per si la boira era passatgera però mica en mica s'ha anat fent més densa. per el que en arribar a la primera reunió, en lloc d'anar amunt hem decidit tornar avall i deixar la via per un altre dia amb més sol i menys fred.

Doncs res espero en breu poder donar-vos noticies de com és la via, per que fent el primer llarg et quedes amb ganes de més.

Fins aviat Willy.

dilluns, 26 de novembre de 2007

Serrat d'en Muntaner

Hola de nou:

Avui aprofitant que feia sol i que teniem festa hem anat cap a Montserrat, concretament a la cara est del serrat d'en Muntaner. La via escollida ha estat la Alberto Gonzàlez.
És una via de IVº, és molt fàcil (especial iniciació) equipada amb parabolts. És una llarga rampa de 80m amb algun ressalt entremig. No recomanable per a iniciats, ja que marxareu amb la sensació de no haver escalat!
Us deixo la ressenya per si algú s'anima:

Via: Alberto González.
Recorregut: 80m.
Dificultat: VIº.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Seguim la pista que surt de Collbató cap a La Vinya Nova, poc abans d'arribar a l'alçada de l'agulla del frare de baix, trobarem una pista que marxa cap a la dreta amb marques blaves que entre camps d'oliveres ens durà fins al parking. Deixem el cotxe i continuem seguint les marques blaves per el camí principal fins arrivar a l'alçada del serrat d'on agafarem un corriolet a l'esquerra que ens portarà fins a peu de paret.
La via:
L1- IVº. Sortim amb tendència a la dreta seguint els parabolts no té pèrdua. Aquest primer llarg està molt assegurat.
L2- IVº. Sortim de la R amb tendència a la dreta, haurem d'anar pujant fins a un petit mur que hi ha una mica més amunt de mig llarg, on trobarem els dos únics parabolts que hi ha en tota la tirada. Un cop superat el ressalt ja es veu la reunió, només cal acabar d'arrivar-hi grimpant.
Descens: Les reunions de la via estan preparades per rapel·lar, pel que només caldrà desfer el camí que ja coneixem.

Us poso alguna foto de la via, i més endavant quant m'etretingui a editar-lo ja penjaré el vídeo:










Arribant a la R1.






















Sortint del ressalt del segon llarg des de la R2.











El Pollegó est de L'artiga i La Pastereta des del cim:










Espero que us agradi.
Fins aviat.

dilluns, 19 de novembre de 2007

Diedre Blanqueta

Hola de nou:

A veure si acabo de posar al dia el blog, que encara falta penjar la última aventurilla.

El cap de setmana passat vàrem anar un altre cop cap a la Noguera, aquesta vegada a la Pala Alta (Montroig) a fer el Diedre Blanqueta. És una via molt recomanable. Està equipada amb parabolts, de tant en tant allunyen una mica, però amb un joc de friends es pot solucionar (si aneu bé de "coco" potser en podeu prescindir).
La primera meitat de la via transcorre per plaques d'entre IV+ i Vº. La part superior, on hi ha els diedres és... impresionant, hi ha algun pas durillo (al menys per a nosaltres!) però us deixarà un molt bon gust de boca el grau ronda el V amb algun pas de V+.

Com podeu trobar molta informació de la via tant en llibres com a internet, només deixaré la foto-ressenya i penjaré un petit vídeo casolà:



























Espero que us agradi.
Fins aviat.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Cap de Setmana de Castanyada

Hola de nou:

Vaig a posar-vos al dia ja que fa un parell de setmanes que no escric res.
El Cap de setmana del pont vàrem estar voltant per la Noguera amb la família. Dissabte els més aventurers van fer una mica d'esportiva a Alòs de Balaguer, al sector Cal Cari 2. Van fer tres vies:
Estel del Matí IV. Equipada amb spits. R amb dos espits units per una sirga.
El Gat que mirava els estels. IV+. Equipada amb spits, mooolts spits, fins i tot masses. Un tant herbosa.
Pàrping 6a. La via està equipada amb parabolts, però la R, es compartida amb la via anterior i igual que la primera són 2 spits units per una sirga.
No sé com estan la resta de Reunions, però aquestes dues (tenint en compte que parlem d'esportiva) no són cap luxe, tot i que s'ha de reconèixer que els spits es veuen en bastant bones condicions.
Després de l'activitat del matí vàrem anar a menjar castanyes a la vora del foc amb tota la family.
D'aquest dia no puc penjar fotos ja que no duiem càmara.

El Diumenge amb la Sònia vàrem tornar a la paret de la Formigera a fer la Martinetti, ja que feia dies que en tenia ganes i aprofitant que estavem aprop, vam posar rumb cap a Sant Llorenç de Montgai.
Aquest cop però per tal de guanyar temps vàrem fer la via en tres llargs (ajuntant el primer i el segon) i el descens va ser ràpel·lant.

Us deixo alguna foto més de la Sònia per la via:

El segon llarg:














Arribant a la última Reunió i en el primer ràpel:














Doncs això és tot i fins aviat.

Willy.

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Via Martinetti

Després d'un temps de poca activitat i d'algun abandonament, aquest cap de setmana hem tornat a la paret a fer la via Martinetti, a la paret de la Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.
És una via de grau assequible i ben equipada amb spits, que puja per la part esquerra de la paret de La Formiguera.

Us deixo la Ressenya per si algú s'anima:

Via: Martinetti.
Recorregut: 100 m.
Dificultat: V+.
Roca: Calcari.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproxinació:
Aparquem el cotxe en el pàrquing que hi ha a mà dreta just abans del pont de l'entrada del poble.
Seguim el caminet que puja per la riba dreta del barranc, i quan trobem un desviament a l'esquerra el creuem, l'anem seguint fins trobar el talús que sosté la via del tren, el remuntem per la dreta, creuem la via i anem seguint el camí evident que porta a peu de paret.
La via:
L1.-IV. És el llarg més fàcil de la via, per anar entrant en calor, puja recte des de terra fins a una mena de replanet on hi ha la primera reunió.
L2.-V. És un llarg molt curt, sortim recte de la reunió, i després del primer spit anirem amb tendència a la dreta (si aneu recte la cosa es complica!) fins trobar la R2.
L3.- V. És el llarg més homogeni de la via, cal anar pujant recte fins arribar a l'alçada de la reunió que ens queda a uns mertes a l'esquerra; Farem una petita trevessa per arribar-hi, ajudant-nos d'uns invertits molt bons i petites repisetes per els peus. Aquest llarg tot i no tenir cap pas complicat per mi va ser el més difícil de la via degut a que és el més mantingut dels quatre.
L4.-V+. Anem pujant amb tendencia a la dreta seguint els espits, és un llarg sense dificultats excepte un pas de V+, que està ben protegit, després només caldrà anar seguint les marques de magnesi (si és que encara hi són) que ens indicaran on hi ha els cantos bons.
Descens:
Tenim dues opcions, caminar (la més segura) o fer un parell de ràpels (la R4 i la R2 tenen anella per rapel·lar) per la mateixa via.
Si decidiu baixar caminant, heu d'anar a buscar la vall que queda darrera la paret, s'ha d'anar buscant traces de camí cap a la vostra dreta que baixin per l'altra vessant, un cop a l'alçada de la via del tren s'ha de creuar i cal anar seguint un corriolet pel costat dret del barranc que heu resseguit en l'aproximació, uns centenars de metres més endevant és trobarà el camí pel que heu pujat, i només quedarà desfer-lo fins al cotxe.

Poso alguna foto més per si algú té curiositat:








Una imatge de les vistes que ens acompanyarà durant l'escalada.











El tercer llarg, el més mantingut de la via.

La Foto des de dalt de la paret
Apa fins la propera, que espero que sigui aviat!!!

dilluns, 10 de setembre de 2007

Via dels aprenents a la Gronsa Central

Aquest cap de setmana com eren les festes del poble hem aprofitat per anar-hi a treure el cap i de pas, escalar una mica.
La via escollida ha estat la Dels Aprenents, que a la guia dels Ports Rock surt com La Via més Fàcil del mon.
Es tracta d'una via de 180 metres si la fem sencera; els primers llargs són molt fàcils, però s'ha d'anar alerta ja que la roca està descomposada i no és difícil quedar-se amb rocs a les mans. La roca millora a mida que pugem i el grau dels llargs augmenta, tot i això, la dificultat no és gaire mantinguda. La via es troba equipada amb molts parabolts que conviuen amb algun spit.
La veritat és que la gràcia de la via és el lloc on es troba i les vistes que hi ha a mida que puges (que són fantàstiques), ja que marxes amb la sensació de que més que escalar, el que has fet és una grimpadeta (excepte l'últim llarg que és el més complicat).

Us deixo la ressenya, per si a algú li fa gràcia:

Via: Dels Aprenents.
Recorregut: 180m.
Dificultat: Vº, Ae.
Roca: Conglomerat.
Obertura: M.Huget i I. Monsonís.
Material: Cintes, reunions i estrep opcional.
Aproximació:
Per arribar a les Gronses, sortim d'Horta de Sant Joan en direcció a la carretera que uneix Tortosa i Beseit, quan hi arribem girem a la dreta i en pocs metres trobarem un trencall a l'esquerra que està indicat com Els Ports, agafem aquesta carretereta, que a mesura que passen els quilòmetres es va fent més estreta i foradada. Seguim la pista asfaltada principal (sempre a la dreta) fins que veiem a la nostra dreta les gronses, primer trobarem l'Embut, després la Gronsa nord, la sud i lo Paller.
Per arribar al nostre objectiu deixarem el cotxe un un petit "parking" que trobarem sota lo Paller, una mica després de passar un terreny tancat. Tornarem enrrera fins al terreny i resseguirem la tanca per la part dreta, i quen s'acabi anirem seguint un caminet fins la base de la paret. En arribar-hi pujarem fins al coll que ens queda a l'esquerra entre la Gronsa i lo Paller, i baixarem per l'altre vessant fins a peu de via. Nosaltres per tal d'eslaviar els dos primers llargs varem anar a buscar la R2 de la via per una línea de petites repises que hi ha a la paret (marques verdes de la foto) que surten una mica més avall del coll i que ens deixen en l'últim Spit del segón llarg, des del que es veu la reunió R2 a uns 3 o 4 m. Si preneu aquesta opció aneu amb compte ja que la roca en algun tram és un tant descomposta. Si volem fer la via sencera haurem d'acabar de baixar vorejant la paret fins a peu de via.
La via:
L1 i l2- IIIº. Aquest dos llargs són la rampa d'accés a la via, la roca es veu bastant descomposada, són evitables, tenen una llargada d'uns 30m cada un.

L3.-IV. És un llarg força tranquil. La dificultat del llarg es troba al sortir de la reunió, en un tram amb poca presa, després s'aplana.
L4.- IV+. Sortim de la reunió cap a la dreta; si sortim recte ho trobarem força descomposat. Els primers passos són els més verticals, però amb bon canto, després seguint la tònica general de la via s'aplana i és questió d'anat fent.
L5.- IV. Tornem a trobar la dificultat només sortir de la reunió, hi ha "poca cosa" per les mans però la paret sembla paper de vidre, i hi ha molta adherència.
L6.- V Ae. És el llarg més difícil de la via. Nosaltres varem desmontar la R5 per situar-nos a la base de la paret on hi ha l'últim llarg (hi ha una mena de feixa). Si es vol, hi ha un arbre per montar una R5 bis. El principi del llarg transcorre per dintre d'una canal; per iniciar-lo hi han tres passos que es poden fer en artificial equipat amb parabolts, després és questió d'anar seguint la canal fins que s'acaba des d'on ja veurem la reunió.
Descens:
Rapelem l'últim llarg dins a la faixa, d'allà anem a la R5, que està equipada per rapelar, fem un primer ràpel d'uns 25m anant cap a l'esquerra a buscar una segona instal·lació de ràpel (si ens hi fixem al fer la via la veurem) que ens deixarà al coll entre la Gronsa Central i la Sud, d'aquí anem desgrimpant fins a la base de la via.
Nosaltres per no haver de baixar fins a peu de via, hem rapelat fins a la petita cornissa on hem començat a escalar i des d'aquí hem desfet al camí d'anada. Si teniu sort potser encara trobeu els mallons i el cordino a la R4 i R3.
Aquí deixo alguna foto per si algú li fa gràcia mirar-les:


La Sònia escalant el cinqué llarg.

















La última reunió de la via i l'aresta cimera de la Gronsa











La Gronsa sud, les Moles del Don... des del cim de la Gronsa






diumenge, 2 de setembre de 2007

Test Postvacacional III (Mont-ral)

Per tal de tancat el test, avui hem anat a Mont-ral i el resultat ha estat:

Trossos Grossos V+: Ha estat la via per entrar en calor i com sol passar en la primera via s'ha fet estranya.

No hem toquis el pitu que m'irritu 6b: Via de continuïtat. A la primera part de la via tot i que llimat pel pas dels escaladors, hi ha bon canto. La dificultat està en arribar al desplom amb prou forces per afrontar-lo, ja que a l'entrada és una mica finet, després tornem a trobar canto fins la R.

Si plou fas grau 6a+: Via amb un final bastant dur, ja que la paret tira enfora i les preses que hi han són de talla mini, però la resta de la via es deixa fer prou bé.

Us poso unes fotos:

Abans del desplom i a la R de No hem toquis el pitu que m'irritu 6b:










Començant Si plou fas grau 6a+:






Test Postvacacional II (La Font de l'Ametlló)

Després de passar el matí al Coll de la Barraca, com no teníem res per dinar, vam anar a menjar un entrepà a Vilafranca i desprès a rematar la tarda a La Font.

El Resultat va ser:

Polvo ancestral 6a: Via clàssica de la zona, molt ben assegurada, i molt repetida. Té la tònica general de la font, un principi de via dur i després s'aplana. Si superem el desplom la resta no té cap secret.

Pantera Rosa 6a: Tot i que a la guia de BCN li dóna un V+, a les noves ressenyes d'internet surt com a 6a. Jo estic d'acord amb el 6a, ja que té una entrada de fissura amb uns peus d'aquells que no es troben. L'inici de la via és duret, després té algun pas fi però al final ja és més fàcil.

Poso una de les fotos que tinc tot i que la qualitat no és gaire bona:






A la reunió de Pantera Rosa 6a quan començava a fer-se fosc.

Test Postvacacional I (Coll de la Barraca)

Aquest cap de setmana, aprofitant que ja ha tornat en David (company de cordada habitual) hem fet una mica d'esportiva. Hem anat per diferents escoles per veure com han provat les vacances i tornar als entrenaments la setmana vinent sabent de quina base partim. El resultat a estat el següent:

Coll de la Barraca:

Via desconeguda IV-IV+. Per escalfar, vam fer una via que crec que no surt a la guia ja que està sola a la paret dins d'una canal, el grau deu rondar el IV, IV+. La reunió fa por (està completament rovellada).

Difàcil 6a. Té una entrada durilla, la resta de la via es deixa fer fins als últims moviments que costen un xic!!!.

Criatures del bosc 6a+: Via molt xula, no té cap pas excessivament difícil es qüestió d'anar fent.

us poso una foto (és la única que tinc):








A la reunió de Criatures del bosc 6a+ al sector Boulebard, àlies Solàrium

dimarts, 28 d’agost de 2007

Escalada en família II

Dissabte vàrem canviar d'escola i l'escollida va ser Mont-ral. En aquesta escola tot i que les vies tenen més canto, són més verticals, i això va fer que costés més pujar-les.
Vam passar el dia en el sector de Terra Negra.
Per començar vàrem triar la via més fàcil del sector: Cocoricó IV. És una via amb molt canto i amb un arbre que molesta una mica si marxes molt cap a la dereta.
Després de dinar entre badalls i migdiades, vàrem fer la Recoponostiofono 6a, en la que els bons cantos comencen a escassejar. I per tancar la tarde l'escollida va ser Llamp de llamp IV+, via que va seguint una esquerda de la paret plena de foradets per posar-hi els dits.
Després d'aquesta via vem donar per tancat el cap de setmana en família.
I aquí teniu algunes de les fotos del segon dia:

La Concep, el Genis i el Joan a Cocoricó:


























L' Arnau, el Fabià, la Sònia i jo a Llamp de llamp:


























Com podeu veure les fotos d'aquest dia no són molt bones, però si hi ha algun tiet que en tingui de millors d'aquesta via o de la Recomponostiofono que me les passi i les canviaré.

Apa, fins aviat i a disfrutar de les parets!