dissabte, 26 de gener del 2008

Escalada a Penya Ginesta

Per acabar de posar el Blog al dia només falta explicar l'últim cap de setmana.

La primera idea era mirar de llevar-se una mica d'hora i anar a Montserrat a fer alguna via llarga, però la mandra es va apoderar de nosaltres i el despertador no va posar-hi remei. Quan ens vàrem llevar ja només quedaven les acaballes del matí i l'estona de llum de la tarde, amb el que vem prendre la decisió de canviar la via llarga per l'esportiva, i Montserrat per la Penya Ginesta.

És una escola que a mi no m'ha cridat mai l'atenció i no hi havia estat mai (i no se si hi tornaré), sabia de la seva fama de pulida però la veritat no m'imaginava que ho estés tant.

Les vies que vàrem fer van ser:

Per Començar IIIº. Pista de patinatge amb bon canto per començar.

Plana Vº. Diedre fisura molt xulo però molt pulit.

Ja no és normal IV+. La via no té res de l'altre món. Aneu al lloro ja que la R no té anelles només hi ha un parell de xapes (l'últim pot despenjar-se de la R de la via Normal que queda una mica més a la dreta i si que té anella).

Raticulin V. La qualitat de la roca millora, després de la 1a R la via continua però a dalt no hi ha cap segona reunió (si més no, jo no la vaig trobar i em va tocar desfer els últims metres de paret per poder tornar a la R i que hem despengessin fins a terra).

Us poso unes fotos de l'escalada:

La Sònia a Per començar:


La Sónia a Plana:

Jo a Raticulin:

Ara si, missió complerta, ja està el blog al dia.

Apa fins aviat i bones escalades

divendres, 25 de gener del 2008

Espotriva als volts del Santuari de Lord

Hola de nou:

Després de molts dies d'inactivitat per la xarxa, miraré de posar el blog al dia.

Primer us acabaré d'explicar les minivacances de cap d'any. De fet només falta explicar un dia tranquil d'escalada esportiva al sector Túnel del Santuari de Lord.
El lloc és molt tranquil i les vies estan a peu de carretera. Els graus oscilen entre el IV i el 6b.
Les ressenyes del llibre del Solsonès són una mica liades, als croquis hi ha més reunions que a la realitat, però amb l'ajuda d'alguns noms de peu de via es pot anar esbrinant.
Us poso alguna foto de les vies:

La primera via que vàrem fer va ser la d'en Maji IVº:








El Fabià pujant la via d'en Mají.










En Joan i en Carles a la última via del sector, el llibre la marca com Comane i li dóna un V grau, però la veritat és que com a molt deu ser un III+, ja que és més fàcil que l'anterior.













Per últim vàrem fer Lamita i Xell, dos 6a que comparteixen reunió tot i que al llibre les posin separades:














Sònia a Lamita (dreta) abans de quedar-se amb una pedra de la paret a la mà que la va fer caure, tot i això no va desistir i va tornar a provar-ho fins arribar a la R.
Jo a l'inici de Xell (esquerra).

Doncs ara sí que ja no queda res més a explicar de les llunyanes vacances de Nadal.

Fins aviat
Willy

dimecres, 2 de gener del 2008

Excursió al Puig de les Morreres

Hola de nou:

Avui toca explicar el segon dia de les minivacances de cap d'any: mentre uns quants feien unes baixades a Port del Compte, la resta aprofitavem per pujar al Puig de les Morreres i de pas, mirar si trobavem el forat de la Bòfia.

L'excursió la vàrem començar a l'aparcament del Clot de la Vall. D'aquí creuem la pista d'esquí que passa pel costat de l'aparcament i agafem una pista en direcció SO. Anem seguint aquesta pista que al principi va guanyant alçada fent vàries ziga-zagues. Després la pujada es suavitza i la pista és més recte.
Passada una bona estona de passeig trobarem una altra pista a la nostra dreta, de la que no hem de fer cas i continuar recte passem una tanca de sirga, i continuem caminant uns metres més fins que la pista fa una marcada corba a l'esquerra.
En aquest punt hem de deixar la pista i continuar recte, fent alguna petita pujada i baixada, fins a trobar el forat de la bòfia .
D'aquí hem de tombar a l'esquerra i acabar de pujar una mica fins arribar dalt del llom que tenim davant, baixem per l'altre costat per enfilar la pujada final.
Entrem dintre del bosc per anar a buscar el llom que ens portarà fins al cim, aquest és el tram més dret de tot el recorregut. Un cop sortim del bosc ja només ens queda anar pujant amb tendència cap a l'esquerra fins al cim del Puig de les Morrers (2.212m).

El descens el vàrem fer pel mateix camí, tot fent una paradeta aprop de la Bòfia per dinar.



De moment no tinc cap foto però us deixò un petit vídeo per que veieu com es l'excursió.

Espero que us agradi.

La última escalada del 2007

Hola a tothom:

Aquests dies hem estat amb la família pel Solsonès celebrant el cap d'any i passejant-nos per les seves muntanyes i parets.

El primer dia li va tocar el torn a la via Unai a la Paret del Pas Estret aprop de La Pedra. Us en faig cinc cèntims:

Es tracta d'una via de 60 metres (35+25) farcida de parabots on la dificultat no passa de IVº.

Per arribar a la paret hem d'agafar la carretera que ens porta a La Pedra i poc abans d'arribar al poble, cal que agafem una pista cimentada (algun tram no ho està, però es passa bé) que surt a l'esquerra i anirem seguint els cartells de Pratformiu. Un cop s'arriba al trencall de l'ermita del Roser continuem recte per la baixada, on una mica més endevant trobem la paret a mà dreta. Aparcarem a la base de la mateixa paret i pujarem pel mig del bosc fins a trobar la via.
Vigileu amb els últims metres de l'aproximació ja que per arribar a peu de via, hi ha una grimpadeta sobre roca descomposta que no es gaire agradable.


El primer llarg va pujant amb tendència a l'esquerra fins posicionar-se sota la R1 per pujar-hi recte, aquesta última part és la més difícil del llarg.
El primer parabolt queda un xic alt però s'hi arriba bé.

De la R1 sortirem amb tendència a l'esquerre, on trobarem la part més difícil del llarg, per després tornar cap a la dreta a buscar la reunió per una rampa de IIIº.

Per fer el descens haurem de rapel·lar. Si anem amb doble corda de 60m arrivarem a terra des de la R2 on trobarem dos parabolts amb cadena i anella. Si optem per l'opció de corda simple a la R1 trobarem dos parabolts units amb cinta plana i un parell de maillons (un d'ells el vàrem deixar nosaltres per què es pugui rapel·lar directament dels dos parabols ja que la cinta plana es comença a veure gastada) si opteu per aquesta opció la corda ha de ser de 70m pel segon ràpel.

Penjo alguna fot i un vídeo per que pugueu veure que tal és la via:










Sota el primer parabolt de la via.











Al final del tram de IVº del 2n llarg.









Fins Aviat