2n intent a la Txubascos.

Hola a tots:

Ahir com les prediccions del temps semblaven favorables vaig decidir agafar el cotxe i pujar cap a Vilanova de Meià per acabar la feina que havia quedat a mitges el cap de setmana passat. Si si, de bon matí vaig agafar tots els "catxarros" i cap a la Txubascos falta gent.
En arribar a Vilanova, el Sol encara no havia arribat a la paret de Zaratrusta, pel que vaig esperar una estoneta al cotxe ja que a fora feia molta fresca. Quan el Sol es començà a aproximar a la paret, vaig agafar motxilla i corda i xino-xano cap amunt.

Per si no la coneixeu la Txubaskos Baskos és una via de 100m amb una dificultat màxima de V+, que es troba a la paret de Zaratrusta. Per arribar-hi, s'ha de deixar el cotxe en una mena de calaix excavat a la terra que hi ha sota la paret, davant de la Roca dels Arcs i s'agafa el camí que surt de la carretera en direcció a la paret. Si es va pujant aprop de la paret una mica més endavant d'una mena de piràmide de roca es veu una placa de record (d'aquelles que donen tant mal rotllo) si des d'aquí es camina una mica més, buscant la base de la paret trobareu el nom de la via i una fletxa que diu per on puja (foto inferior); des de terra es veu el primer parabolt, i la resta no té pèrdua només cal seguir les xapes. Els dos primers llargs són en diagonal cap a l'esquerra, el tercer torna cap a la dreta fins a arribar a un replanet i l'últim llarg a l'esquerra de la R3 puja bastant recte. Si treieu el cap per la web de ressenya hi ha el croquis. La via és rapel·lable i està molt ben equipada amb spits i algun parabolt. A totes les reunions hi ha un parabolt que reforça els espits antics. La dificultat general va rondant entre IV+ i Vº durant tota la via, excepte al primer llarg, que a la part final es posa una mica més fi (V+) i l'últim pas de la via (V+) que a mi va ser el que hem va costar més (i amb diferència) ja que desploma una mica i la roca està molt "sobada" i patinosa.
Si repel·leu la via, aneu al lloro ja que els ràpels són esbiaixats i hi ha risc de pèndol.
Apa, dins res si algú s'anima ja ho sap, que la via és molt disfrutona.

Penjo alguna foto i un petit video per si voleu fer un cop d'ull:








El primer llarg des de la R1.




















Últimes llums al Pilar del Segre.

Fins Aviat.

Willy.

1r intent a la Txubaskos

Hola a tothom:

Avui per desgràcia he d'explicar un abandonament. Aquest matí ens hem llevat i xino-xano hem marxat cap a Vilanova de Meià. La via escollida ha estat la Txubascos Baskos, que ja feia dies que hi tenia l'ull posat. Desprès d'un viatge ple de boira en arribar a Vilanova ha sortit el sol, per el que ens hem carregat el material i cap a la paret. Mentre fèiem els últims preparatius a peu de via la boira que havíem deixat enrere ha començat a aparèixer, hem començat a pujar per si la boira era passatgera però mica en mica s'ha anat fent més densa. per el que en arribar a la primera reunió, en lloc d'anar amunt hem decidit tornar avall i deixar la via per un altre dia amb més sol i menys fred.

Doncs res espero en breu poder donar-vos noticies de com és la via, per que fent el primer llarg et quedes amb ganes de més.

Fins aviat Willy.

Serrat d'en Muntaner

Hola de nou:

Avui aprofitant que feia sol i que teniem festa hem anat cap a Montserrat, concretament a la cara est del serrat d'en Muntaner. La via escollida ha estat la Alberto Gonzàlez.
És una via de IVº, és molt fàcil (especial iniciació) equipada amb parabolts. És una llarga rampa de 80m amb algun ressalt entremig. No recomanable per a iniciats, ja que marxareu amb la sensació de no haver escalat!
Us deixo la ressenya per si algú s'anima:

Via: Alberto González.
Recorregut: 80m.
Dificultat: VIº.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Seguim la pista que surt de Collbató cap a La Vinya Nova, poc abans d'arribar a l'alçada de l'agulla del frare de baix, trobarem una pista que marxa cap a la dreta amb marques blaves que entre camps d'oliveres ens durà fins al parking. Deixem el cotxe i continuem seguint les marques blaves per el camí principal fins arrivar a l'alçada del serrat d'on agafarem un corriolet a l'esquerra que ens portarà fins a peu de paret.
La via:
L1- IVº. Sortim amb tendència a la dreta seguint els parabolts no té pèrdua. Aquest primer llarg està molt assegurat.
L2- IVº. Sortim de la R amb tendència a la dreta, haurem d'anar pujant fins a un petit mur que hi ha una mica més amunt de mig llarg, on trobarem els dos únics parabolts que hi ha en tota la tirada. Un cop superat el ressalt ja es veu la reunió, només cal acabar d'arrivar-hi grimpant.
Descens: Les reunions de la via estan preparades per rapel·lar, pel que només caldrà desfer el camí que ja coneixem.

Us poso alguna foto de la via, i més endavant quant m'etretingui a editar-lo ja penjaré el vídeo:










Arribant a la R1.






















Sortint del ressalt del segon llarg des de la R2.











El Pollegó est de L'artiga i La Pastereta des del cim:










Espero que us agradi.
Fins aviat.

Diedre Blanqueta

Hola de nou:

A veure si acabo de posar al dia el blog, que encara falta penjar la última aventurilla.

El cap de setmana passat vàrem anar un altre cop cap a la Noguera, aquesta vegada a la Pala Alta (Montroig) a fer el Diedre Blanqueta. És una via molt recomanable. Està equipada amb parabolts, de tant en tant allunyen una mica, però amb un joc de friends es pot solucionar (si aneu bé de "coco" potser en podeu prescindir).
La primera meitat de la via transcorre per plaques d'entre IV+ i Vº. La part superior, on hi ha els diedres és... impresionant, hi ha algun pas durillo (al menys per a nosaltres!) però us deixarà un molt bon gust de boca el grau ronda el V amb algun pas de V+.

Com podeu trobar molta informació de la via tant en llibres com a internet, només deixaré la foto-ressenya i penjaré un petit vídeo casolà:

Espero que us agradi.
Fins aviat.

Cap de Setmana de Castanyada

Hola de nou:

Vaig a posar-vos al dia ja que fa un parell de setmanes que no escric res.
El Cap de setmana del pont vàrem estar voltant per la Noguera amb la família. Dissabte els més aventurers van fer una mica d'esportiva a Alòs de Balaguer, al sector Cal Cari 2. Van fer tres vies:
Estel del Matí IV. Equipada amb spits. R amb dos espits units per una sirga.
El Gat que mirava els estels. IV+. Equipada amb spits, mooolts spits, fins i tot masses. Un tant herbosa.
Pàrping 6a. La via està equipada amb parabolts, però la R, es compartida amb la via anterior i igual que la primera són 2 spits units per una sirga.
No sé com estan la resta de Reunions, però aquestes dues (tenint en compte que parlem d'esportiva) no són cap luxe, tot i que s'ha de reconèixer que els spits es veuen en bastant bones condicions.
Després de l'activitat del matí vàrem anar a menjar castanyes a la vora del foc amb tota la family.
D'aquest dia no puc penjar fotos ja que no duiem càmara.

El Diumenge amb la Sònia vàrem tornar a la paret de la Formigera a fer la Martinetti, ja que feia dies que en tenia ganes i aprofitant que estavem aprop, vam posar rumb cap a Sant Llorenç de Montgai.
Aquest cop però per tal de guanyar temps vàrem fer la via en tres llargs (ajuntant el primer i el segon) i el descens va ser ràpel·lant.

Us deixo alguna foto més de la Sònia per la via:

El segon llarg:














Arribant a la última Reunió i en el primer ràpel:














Doncs això és tot i fins aviat.

Willy.