Via dels aprenents a la Gronsa Central

Aquest cap de setmana com eren les festes del poble hem aprofitat per anar-hi a treure el cap i de pas, escalar una mica.

La via escollida ha estat la Dels Aprenents, que a la guia dels Ports Rock surt com La Via més Fàcil del mon.

Es tracta d'una via de 180 metres si la fem sencera; els primers llargs són molt fàcils, però s'ha d'anar alerta ja que la roca està descomposada i no és difícil quedar-se amb rocs a les mans. La roca millora a mida que pugem i el grau dels llargs augmenta, tot i això, la dificultat no és gaire mantinguda. La via es troba equipada amb molts parabolts que conviuen amb algun spit.

La veritat és que la gràcia de la via és el lloc on es troba i les vistes que hi ha a mida que puges (que són fantàstiques), ja que marxes amb la sensació de que més que escalar, el que has fet és una grimpadeta (excepte l'últim llarg que és el més complicat).

Us deixo la ressenya, per si a algú li fa gràcia:

Via: Dels Aprenents.

Recorregut: 180m.

Dificultat: Vº, Ae.

Roca: Conglomerat.

Obertura: M.Huget i I. Monsonís.

Material: Cintes, reunions i estrep opcional.

Aproximació:

Per arribar a les Gronses, sortim d'Horta de Sant Joan en direcció a la carretera que uneix Tortosa i Beseit, quan hi arribem girem a la dreta i en pocs metres trobarem un trencall a l'esquerra que està indicat com Els Ports, agafem aquesta carretereta, que a mesura que passen els quilòmetres es va fent més estreta i foradada. Seguim la pista asfaltada principal (sempre a la dreta) fins que veiem a la nostra dreta les gronses, primer trobarem l'Embut, després la Gronsa nord, la sud i lo Paller.

Per arribar al nostre objectiu deixarem el cotxe un un petit "parking" que trobarem sota lo Paller, una mica després de passar un terreny tancat. Tornarem enrrera fins al terreny i resseguirem la tanca per la part dreta, i quen s'acabi anirem seguint un caminet fins la base de la paret. En arribar-hi pujarem fins al coll que ens queda a l'esquerra entre la Gronsa i lo Paller, i baixarem per l'altre vessant fins a peu de via. Nosaltres per tal d'eslaviar els dos primers llargs varem anar a buscar la R2 de la via per una línea de petites repises que hi ha a la paret (marques verdes de la foto) que surten una mica més avall del coll i que ens deixen en l'últim Spit del segón llarg, des del que es veu la reunió R2 a uns 3 o 4 m. Si preneu aquesta opció aneu amb compte ja que la roca en algun tram és un tant descomposta. Si volem fer la via sencera haurem d'acabar de baixar vorejant la paret fins a peu de via.

La via:

L1 i l2- IIIº. Aquest dos llargs són la rampa d'accés a la via, la roca es veu bastant descomposada, són evitables, tenen una llargada d'uns 30m cada un.

L3.-IV. És un llarg força tranquil. La dificultat del llarg es troba al sortir de la reunió, en un tram amb poca presa, després s'aplana.

L4.- IV+. Sortim de la reunió cap a la dreta; si sortim recte ho trobarem força descomposat. Els primers passos són els més verticals, però amb bon canto, després seguint la tònica general de la via s'aplana i és questió d'anat fent.

L5.- IV. Tornem a trobar la dificultat només sortir de la reunió, hi ha "poca cosa" per les mans però la paret sembla paper de vidre, i hi ha molta adherència.

L6.- V Ae. És el llarg més difícil de la via. Nosaltres varem desmontar la R5 per situar-nos a la base de la paret on hi ha l'últim llarg (hi ha una mena de feixa). Si es vol, hi ha un arbre per montar una R5 bis. El principi del llarg transcorre per dintre d'una canal; per iniciar-lo hi han tres passos que es poden fer en artificial equipat amb parabolts, després és questió d'anar seguint la canal fins que s'acaba des d'on ja veurem la reunió.

Descens:

Rapelem l'últim llarg dins a la faixa, d'allà anem a la R5, que està equipada per rapelar, fem un primer ràpel d'uns 25m anant cap a l'esquerra a buscar una segona instal·lació de ràpel (si ens hi fixem al fer la via la veurem) que ens deixarà al coll entre la Gronsa Central i la Sud, d'aquí anem desgrimpant fins a la base de la via.

Nosaltres per no haver de baixar fins a peu de via, hem rapelat fins a la petita cornissa on hem començat a escalar i des d'aquí hem desfet al camí d'anada. Si teniu sort potser encara trobeu els mallons i el cordino a la R4 i R3.

Aquí deixo alguna foto per si algú li fa gràcia mirar-les:

La Sònia escalant el cinqué llarg.

La última reunió de la via i l'aresta cimera de la Gronsa

La Gronsa sud, les Moles del Don... des del cim de la Gronsa