El blog d'en willy: Escalada a l'Agulla de l'Arbret

Després de molt temps de no escalar en solitari (més d'un any crec!!), feia dies que hem tornava a rondar la idea pel cap. La primera via escollida va ser la Itzi a les Agudes, però la meteo donava núvols a la tarda i per no veurem en un fregat fosc i moll, vaig decidir anar a Montserrat a fer alguna via ben equipada (per si calia abandonar amb presses!!!) i de pas podia dormir un xic més al matí!!!. Finalment la escollida va ser la Om Mani Padme Hum a l'Agulla de l'Arbret, que és una via maca, plena de químics i sense cap complicació, o sigui que la Itzi queda pendent!!!
Aquí teniu la ressenya per si us ve de gust fer-la:

Via: Om Mani Padme Hum.
Recorregut: 100m.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Materia: Cintes exprés i reunions.
Aproximació:
Des de Can Massana agafem el camí que puja cap al Refugi de Vicenç Barbé fins al coll de les portelles. Un cop al coll, girem a l'esquerra i anem seguint les marques vermelles de la travessa de les agulles, deixant a la nostra esquena el camí que porta al refugi. Anirem passant per la base de les diferents agulles; quan arribem a Els Merlets trobem una corda fixada a unes sabines, pugem i continuem fins una mica més endavant on trobarem un balcó que ens ofereix una vista privilegiada de la via i de la resta d'agulles!!! Aquest és un dels punts més bonics de l'aproximació on val la pena aturar-s'hi cinc minuts. Continuem seguint les marques vermelles i passem als peus de La Saca Gran, sota la que hi ha una estreta canal, baixem i girem a l'esquerra per vorejar El Dàtil i finalment arribem a l'Agulla de l'Arbret. La via es troba a la part esquerra de l'agulla, des de peu de via es veuen els químics i una mica més a l'esquerra hi ha un petita placa de la via Aitor.

La Via:
L1- IVº. No té més secret que anar seguint els químics en direcció a la bauma, anem tot el llarg en diagonal cap a la dreta. Un cop a la bauma, la reunió de la via queda a la dreta d'aquesta. Si es vol també es pot montar la que queda dintre la mateixa bauma, que segons l'hora que sigui quedareu més protegits del sol, però s'ha de vigilar amb el fregament de les cordes.
L2- Vº. El primer químic queda just a sobre la bauma, jo per anar més tranquil vaig xapar un paravolt que hi ha just a la dreta (que es d'una altre via) i després vaig anar a buscar el quimic. Des d'aqui és questió d'anar seguint els químics. La reunió queda a l'esquerra de l'últim químic, jo me la vaig saltar pensant que era la de la via Aitor i de cop i volta hem vaig quedar sense assegurances!!!!.
Amb cordes de 70m (la que duia jo) no hi ha problema i es pot arribar a la R3 (si aneu amb cordes més curtes, alerta!! que no m'en va sobrar gaire).
L3- III+. En Aquest llarg, la via s'ajeu i és més fàcil, desaparèixen els químics i només hi ha un espit (amb un parabolt sense chapa al costat) a mig llarg. La reunió està al costat de l'arbret i són dos parabolts. Des d'aquí i vigilant!!! es pot acabar de pujar fins al cim (marques blaves de la foto).
Descens: A la part dreta (Est) de la canal que té l'agulla hi trobarem una instalació de ràpel. Si anem amb corda doble arribarem a terra en un ràpel de 55 m. Si anem en simple, a 20m de la 1a instal·lació en trobarem una altre que ens deixarà a terra en uns 35m.

Us deixo un parell de les poques fotos que vaig fer (que anant sol aquest tema és complicat!!!):

A la R3, sota l'arbret, i amb la punta de la Bessona que surt per darrere:
Llàstima del cel enterenyinat, si no potser es veuria alguna cosa més.