Aresta del violí, 2a part.

Hola a tothom:

Dijous vaig anar cap a Sant Benet per acabar la feina que havia quedat pendent, aquest cop amb fred però sense vent.
La via és molt xula, està equipada amb parabolts i no té gaire dificultat, té un petit tram de Vº i la resta ronda el IV,IV+ tota l'estona.

Us deixo la ressenya per si us ve de gust fer-la:

Via: Aresta del violí.
Recorregut: 100m.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Material: Cintes i reunions.
Aproximació:
Des del monestir agafem el camí vell de Sant Jeroni, i l'anirem seguint fins quedar sota la Miranda de Sant Benet. Un cop allà grimparem per unes plaques que ens deixaran al camí que ve de St. Benet. El seguiu un centenar de metres cap a l'esquerra on trobarem una placa i la canal que baixa de peu de via, només ho hem de remuntar i buscar una clariana entre la vegetació per poder començar a escalar. Aquesta no és l'única opció però es la que a mi hem va semblar més directe.
La Via:
L1.- IV+. Aquest transcorre en diagonal cap a la dreta, aneu alerta ja que el primer parabolt és comú amb una altre via que segueix recte i que és més difícil. A part d'això només cal anar seguint les xapes fins a la R1, on trobarem 2 parabolts amb cadena i anella.

L2.- IV. Aquest segón llarg és el més fàcil de la via, enfila recte amunt fins arribar a una gran repissa on hi ha un bosquet penjat. En arribar a la repissa haurem de buscar l'arbre que ens doni més confiança per muntar-hi la R2.

L3.- Vº. Sortim un curt tram de paret recte amunt i després haurem d'anar amb tendència a l'esquerra, per evitar els sostrets que tenim a sobre, un cop esquivats la dificultat disminueix. Pujarem pel costat, anant a buscar una mena de petita canal on hi ha l'última assegurança i d'aquí sortirem cap a la dreta on ja veurem els 2 parabolts de la R3.
La última xapa costa de veure, i bastant més a l'esquerra hi ha una altre reunió d'una altre via, que no ens ha de confondre .

Descens:
Des de la última reunió acabem de pujar al cim, i baixarem per l'altre costat, anant a buscar la canal que queda al costat de la panxa del Bisbe, que ens deixarà al camí vell de Sant Jeroni. Des d'aquí només ens queda desfer el camí que hem fet servir per a l'aproximació.

Si teniu temps i ganes podeu optar per una segona opció, que us recomano per acabar de completar la jornada:
Continueu per el cami vell de Sant Jeroni fins al plà dels ocells. D'allà tornem enrrera pel camí que porta fins al Plà de les Taràntules, passant pel pas del trencabarrals. Un cop al Plà de les Taràntules només ens cal anar seguint la pista encimentada (amb molt menys encant que el tram que ens ha dut fins aquí) que baixa fins al monestir primer pel Camí de les Ermites i després pel camí de Sant Miquel.

Doncs de moment això és tot, us deixo alguna foto i un minivideo, per què tingueu unes imatges de l'aventurilla, per si us ve de gust fer-la.






Inici del 3r llarg. És el tram clau de la via.










La imartge de Gorros, que ens acompanyarà durant tota la jornada.

Fins Aviat.

i escaleu molt!!!