Avui toca explicar un altre abandonament (si ja ho deia algú que l'escalada eren més decepcions que alegries!).
Us explico: Ahir al matí, després de fer una mica el ronso pel llit, vaig decidir anar cap a Montserrat amb la idea d'escalar l'aresta del violí. Doncs res, carrego els trastos i cap al monestir. Un cop allà, després d'una estona caminant cap a a St Benet m'adono que no duia el mapa, cosa que hem va donar un xic de malt rotllo ja que el descens no el tenia massa clar i sempre dóna una mica més de tranquil·litat saber per on pares. Com el camí d'anada si que el duia ben après, vaig continuar fins a arribar a peu de via , per poder començar a escalar. Un cop a la paret, a mida que pujava l'encant de la via s'anava perdent entre les ràfagues de vent que cada vegada eren més fortes i en arribar al final del segon llarg és van fer insoportable, això sumat a que vaig veure volar més d'una pedra, va fer que m'ho repenses i deixes l'últim llarg per un dia més tranquil.Aixó que vaig fer un parell de ràpels fins a tera al terra i cap a casa falta gent!.
Poso una foto del segon llarg ja que és la única que tinc!.
Espero poder penjar la ressenya en breu!. Fins Aviat.
Willy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada