Ahir com les prediccions del temps semblaven favorables vaig decidir agafar el cotxe i pujar cap a Vilanova de Meià per acabar la feina que havia quedat a mitges el cap de setmana passat. Si si, de bon matí vaig agafar tots els "catxarros" i cap a la Txubascos falta gent.
En arribar a Vilanova, el Sol encara no havia arribat a la paret de Zaratrusta, pel que vaig esperar una estoneta al cotxe ja que a fora feia molta fresca. Quan el Sol es començà a aproximar a la paret, vaig agafar motxilla i corda i xino-xano cap amunt.
Per si no la coneixeu la Txubaskos Baskos és una via de 100m amb una dificultat màxima de V+, que es troba a la paret de Zaratrusta. Per arribar-hi, s'ha de deixar el cotxe en una mena de calaix excavat a la terra que hi ha sota la paret, davant de la Roca dels Arcs i s'agafa el camí que surt de la carretera en direcció a la paret. Si es va pujant aprop de la paret una mica més endavant d'una mena de piràmide de roca es veu una placa de record (d'aquelles que donen tant mal rotllo) si des d'aquí es camina una mica més, buscant la base de la paret trobareu el nom de la via i una fletxa que diu per on puja (foto inferior);
des de terra es veu el primer parabolt, i la resta no té pèrdua només cal seguir les xapes. Els dos primers llargs són en diagonal cap a l'esquerra, el tercer torna cap a la dreta fins a arribar a un replanet i l'últim llarg a l'esquerra de la R3 puja bastant recte. Si treieu el cap per la web de ressenya hi ha el croquis. La via és rapel·lable i està molt ben equipada amb spits i algun parabolt. A totes les reunions hi ha un parabolt que reforça els espits antics. La dificultat general va rondant entre IV+ i Vº durant tota la via, excepte al primer llarg, que a la part final es posa una mica més fi (V+) i l'últim pas de la via (V+) que a mi va ser el que hem va costar més (i amb diferència) ja que desploma una mica i la roca està molt "sobada" i patinosa.Si repel·leu la via, aneu al lloro ja que els ràpels són esbiaixats i hi ha risc de pèndol.
Apa, dins res si algú s'anima ja ho sap, que la via és molt disfrutona.
Penjo alguna foto i un petit video per si voleu fer un cop d'ull:
El primer llarg des de la R1.
Últimes llums al Pilar del Segre.
Fins Aviat.
Willy.
4 comentaris:
Vaya MIERRRDA, yo me imaginaba a una pubille atada a cada una de esos veinte cabos que arrastrabas, pensaba que iban a salir todas al final del vídeo comiéndote abesos o algo, y resulta que no, que no eran veinte cuerdas, que eran bucles, que te autoasegurabas, QUÉ DECEPCIÓN.
Ei molt bo això de gravar els solitaris! és la llástima de quan vas sol, no hi han gaires fotos de l'escalada..bona via per fer tot sol, jo ara mateix estic fent el mateix per montserrat...jeje!kasualitats!!
Com tu fots per gravar-t'he en video, vas amb càmera de video?.
Per tots els bucles de corda que portes imagino, que escales amb el silent partner. No és molt incòmode portar tots els bucles penjant de l'arnés? jo nomes en porto un parell i la resta de la corda ben plegadeta a la motxilla. Clar tens l'inconvenient, en el meu cas, de portar el pes a l'esquena; a més les instruccions diuen que s'han de portar com tu ho fas.
Willy felicitats per l'activitat
Ei Miquel si troves la fòrmula per tenir la càmara quieta ja m'avisaras per que es una batalla!!
:ingo
Si per gravar intento fixar la càmara per alguna assegurança o a la R i la deixo grabant, a vegades surt be però d'altres no!).
El de portar la corda a l'arnes no es el més còmode del mon, però es una bona manera de tenir-la controlada, i si ampalmes llargs (que es el que intento fer quan es possible) a mida que vas pujant cada cop es nota menys. Portar la corda a l'esquena a mi hem fa una mica de "yuyu" ja que en cas de caiguda tens moltissims números de baixar de cap.
gràcies per les vostres aportacions
fins aviat
Publica un comentari a l'entrada