Aquesta setmana entre tanta predicció meteorològica dolenta s'havia d'aprofitar el dimecres que donaven una petita treva. L'objetiu: la via normal a la Momieta. Una d'aquelles clàssiques que feia moltíssim temps que tenia mirada, però que sempre acabava deixant per a un altre dia.
Aprofitant que estava sol i que la via és de poca dificultat vaig decidir-me a provar-la.
La via és molt recomanable per una escalada sense complicacions, a més a més els ràpels són xulíssims, ja que són molt encaixonats.
Us escric quatre línies de ressenya però si busques a la xarxa trobareu moltíssima més informació de la via:
Via: Normal a la Momieta.
Reccorregut: 95 m.
Dificultat: IV+.
Material: cintes i reunions.
Aproximació: Des del monestir es puja fins al refugi de Sant Benet. D'allà s'agafa el camí que puja cap a la Mòmia. Passada la Trunfa en una corba molt tancada surt un corriol cap a la dreta que ens porta a la base de la trompa de l'Elefant, d'aquí només hem de girar a la dreta fins trobar la Mòmia i resseguir-la fins la canal que fa junt amb la Momieta. Hi han altres opcions, però per aquest camí no cal fer cap grimpada.
La via:
L1.- IVº. L'entrada del primer llarg és un tant delicada, després només cal fer la travessa fins a la R1.L2.- IV+. És qüestió d'anar pujant, no té cap dificultat destacable. La r2 també es pot fer dintre de la bauma, però la via queda més esbiaixada.
L3.- IV. Les assegurances allunyen una mica però és fàcil, l'últim parabolt queda amagat a dintre la canaleta que ens porta a la R3. (a mi em va costar veure'l)
Descens: De la R3, acabem de pujar al cim per tal de fer 2 ràpels, per la cara O. El primer de 30m ens deixarà al coll que hi ha entre la Mòmia i la Momieta. El segon el farem baixant per la canal que ens porta a peu de via. Pel segon ràpel amb una corda de 70m arriba just (aneu amb compte amb el final de corda) a una repisseta de la que podem baixar amb compte caminant, però si voleu anar més tranquils millor portar dues cordes (us ho recomano).
Poso alguna foto i un petit vídeo que he pogut montar amb les poques imatges aprofitables que vaig gravar:
La Mòmia i la Momieta
Una foto de l'últim llarg.
Apa espero que us agradi.
Fins aviat
Willy
6 comentaris:
Ostres quin desastre que soc!!
Perdona Emmanuel, volia rectificar el meu comentari i no se que he fet que he esborrat el teu i no el puc recuperar!!
De totes maneres et contesto al que hem comentaves:
per escalar en solitari faig servir el Silent Partner, els bucles que es veuen al vídeo son els nusos de seguretat de la corda.
El primer ràpel es de 30m, el segon segons a les ressenyes el marquen de de 40, però jo anava amb dues cordes per poder fer els dos ràpels, i la meva sorpresa va ser que amb la de 70m arribaries just a una repuseta de la que vigilat pots acavar de baixa a peu de via, però s'ha d'anar molt al lloro amb el final de la corda (vamos que per seguretat millor dur-ne dues). La via està be per fer en solitari el més engorros es la travessa del 1r llarg que l'has de fer tres vegares, la resta es molt disfrutona.
fins aviat
i gràcies per participar
Ei Willy, bona feina!, quina enveja ,aprofitar dimecres! jo aquesta setmana estic d'abstinencia, res d'escalada, tan sols una mica d'esportiva sota la pluja i amb frontal, això si acopanyat...brrrr!! salud company solitari !!
Ei Willy!
Genials els teus videos,pero em tens que aclarar millor la teva tecnica dels nusos de seguretat,no em queda clar com es que arrossegues tota la corda amunt amb aquest bucles que dius.
Jo escalo amb el soloist,i lo que em sobra de corda despres del meu nus de retencio,la deixo penjant avall...
Ei Miquel vigila amb això d'escalar a la pluja a veure si enganxaras un refredat i hauras d'allargar l'abstinència!!!
Ei quimi ara et contesto amb un post pq volia posar un esquema per que es vegi més clar però als comentaris no hem deixa.
Ep!!! maca la via i el forat!
bona feina aquesta d'escalada en solitari, sembla que cada cop hi ha més adeptes!!!
bona currada!!!
Bon any!
Publica un comentari a l'entrada